Un ribot poc esmolat

Alfonso Guerra es va quedar curt passant el ribot i el TC va ser massa tolerant amb l'Estatut d'Autonomia. És per això que Mariano Rajoy ha hagut de dedicar temps, esforços i recursos a recuperar les competències que l'Estatut s'atribuïa, i s'ha de reconèixer que ha fet una feina de formiga incansable i constant.

Davant d'un Estatut per ells massa ambiciós, el govern espanyol ha optat en alguns casos per no complir-lo, com en la disposició addicional que fixava la inversió que havia de fer l'Estat en infraestructures. Però en la majoria dels casos ha anat més enllà i ha intentat recuperar competències en aquesta operació anomenada “recentralització” que el PP executa amb mà ferma. Com? Aprovant lleis que laminaven les competències catalanes; des de la llei d'unitat de mercat que deixa la Generalitat sense autonomia per regular activitats econòmiques, fins a la llei de l'administració local que usurpa les competències dels ajuntaments catalans.

Però això no devia ser suficient, perquè Rajoy ara ha optat per portar al Tribunal Constitucional la llei catalana d'acció exterior per evitar que la Generalitat obri oficines a l'estranger i estableixi les seves pròpies relacions internacionals. Es tracta d'una contradicció flagrant perquè aquesta llei es fonamenta en les disposicions de l'Estatut d'Autonomia validat per la famosa sentència 31/2010 del Tribunal Constitucional. Contra el que recorren ara és contra el seu Estatut, el que van voler ells, no el que vam voler els catalans.

Això demostra que estem en ple procés de suspensió de l'autonomia. Lentament, agònicament i per la porta del darrere ens suspenen el poc poder que ens va deixar el ribot d'en Guerra i un tribunal polític. I també demostra que ells tenen tanta por que veuen, en l'Estatut esquelètic, una amenaça.