Ovidi

La setmana passada, la majoria absoluta del Partit Popular va impedir que les Corts Valencianes declaressin el 2015 com l'Any Ovidi Montllor i que atorguessin al cantautor d'Alcoi (mort precisament tal dia com demà de fa 20 anys) la distinció al mèrit cultural a títol pòstum. Arreu del País Valencià i dels Països Catalans hi ha hagut moltes reaccions en contra d'aquesta mesura i, fins i tot, hi ha hagut persones (innocents!) que s'han mostrat sorpreses per aquest nou insult de la dreta a la memòria de l'Ovidi.

Anem a pams. Algú amb dos dits de front pot pensar que els homes i dones de les cavernes (ideològicament parlant, vull dir) del PP canviarien d'opinió a dos mesos d'unes eleccions municipals i reconeixerien la tasca desenvolupada pel polifacètic alcoià? Algú amb dos dits de front no podia preveure que la figura de l'Ovidi (clara, rotunda, sense mitges tintes) no serviria una vegada més a la dreta reaccionària per bastir el seu habitual discurs anticatalà?

Els vestits de Camps, el caloret i el pam i pipa a les 43 víctimes del metro de València de Rita Barberà; les tribulacions del lladre Blasco –que robava als més pobres per fer-se ell encara més ric–; l'aeroport de Castelló i el padrino Fabra; els afers de l'integrista Juan Cotino, que de les pedres en feia bitllets de 500 euros; el Bigotes i Orange Market; el pillatge de Bancaixa; el saqueig sistemàtic de la Radiotelevisió Valenciana...

El gran homenatge a la memòria d'Ovidi Montllor, just quan fa vint anys que se'n va anar de vacances, no és cap altre que aquesta nova mostra de
menyspreu dels enemics de totes aquelles causes nobles que encara avui representa l'Ovidi. I les paraules enverinades de la diputada Mayte Parra, demostrant una vegada més que hi ha persones que poden tenir la mateixa sensibilitat que un ós formiguer, fan encara més gran la nostra estima i el nostre record per a l'autor de La fera ferotge.