Midcat

Mas i Junqueras són dos europeistes en el sentit del vienès Stefan Zweig, l'autor d'El món d'ahir, que va rendir homenatge als artistes que van expressar l'essència de la consciència comuna. L'Europa de la civilització i la cultura amb patent pròpia. Són dos europeistes en el sentit de La idea d'Europa de George Steiner, la dels quatre axiomes que l'expliquen: els seus cafès, el paisatge a escala humana, els carrers amb noms de científics i artistes, la doble herència d'Atenes i Israel, i el temor d'un capítol final. El capítol que Zweig va viure i que el va portar al suïcidi després d'haver vist la seva “pàtria espiritual” destruir-se a si mateixa en dues guerres. Però com molt bé saben tots dos, homes de ciència, un país no arriba a la independència només amb la poesia. Mas, que ha vist The imitation game, la pel·lícula que explica com els aliats van derrotar el nazisme aplicant les matemàtiques, sap que la teoria de jocs, el win-win, és clau. Per exemple, assumint una part del deute espanyol i acordant un fons de solidaritat durant uns anys, amb uns calendaris, uns ritmes i uns objectius. Com Junqueras sap que si Espanya no vol negociar, el passiu se l'hauran de menjar amb patates. I tots dos saben que el tauler de la partida és el món. Que la independència es juga a Ucraïna o a la Xina. Que l'Europa dels cafès només sap d'interessos. Que la geopolítica fa que el gas que ve d'Algèria serà essencial. I que aquest gas, sorpresa, passarà per Catalunya, ara que a Alemanya li ha interessat, a proposta de Rajoy!, reprendre el gasoducte terrestre Midcat, aturat a Hostalric, per no dependre tant de Rússia. Com passen per Catalunya l'autopista i el tren que van a Europa amb la mercaderia xinesa. A la independència s'hi va amb manifestacions, però també amb ciència. I en això estem. En això està el govern. A posar ciència a l'Estat. I això li treu èpica, però li dóna més solidesa.