Convèncer per vèncer

L'acord sorgit divendres de la Taula de Forces Polítiques i Socials per a l'Estat Propi és un acord transcendent. Un acord que posa ordre al desgavell de propostes que, de bona fe però unilateralment, havien posat sobre la taula en els darrers mesos diferents col·lectius. Per fi partits i entitats s'han posat d'acord i han dissenyat un full de ruta per la independència compartit per una amplíssima majoria política –que abraça des de Convergència fins a Esquerra Unida i Alternativa–, que aclareix sense cap ombra de dubte que el 27-S serà el mecanisme legal per preguntar sobre la independència (unes plebiscitàries, doncs) i que fixa el camí que caldrà seguir l'endemà de les eleccions si els partits sobiranistes obtenen la majoria parlamentària.

Aquest acord no s'hauria aconseguit sense la feina de construir consens i cosir les filigranes del procés que han fet Òmnium Cultural, l'Assemblea Nacional Catalana i l'Associació de Municipis per la Independència. Però també cal reconèixer la predisposició dels partits per arribar a un punt de trobada que no era en cap cas el seu punt de sortida, sense retrets i refent l'esperit de la unitat anterior al 9-N. Els termes amb què s'ha concretat l'acord i la crida final a ampliar-lo a altres forces hauria de fer que la CUP, Unió i ICV se sentissin convidades a formar-ne part i s'hi sumessin aviat. Ningú és imprescindible, però tots són necessaris.

Ara, la conseqüència més immediata i positiva de l'acord de divendres és que per fi ens podem centrar en el que de debò és important el 27-S: intentar guanyar. Si una cosa demostra el darrer baròmetre del CEO és que la base social de l'independentisme ha de créixer més si no volem que ningú ens pugui discutir la victòria independentista el 27-S. Ha costat acordar el full de ruta: però, ara que ja el tenim, no es pot perdre ni un minut més. Només queden sis mesos i, per vèncer, caldrà primer convèncer.