Pau Vidal i Gavilán

Pau Vidal i Gavilán és un jove filòleg, traductor i escriptor català (nascut a Barcelona l'any 1967), autor d'un llibre molt interessant i de gran qualitat: El bilingüisme mata. En aquest cas tant l'autor com el llibre encara no són gaire coneguts, però sí que estan obrint un debat extraordinari que va més enllà de l'estricta qüestió lingüística i literària.

No hi ha dubte que el tema que planteja Pau Vidal en el seu darrer llibre està molt relacionat amb una, diguem-ne, branca del debat sobiranista. De fet, massa vegades s'ha afirmat, per activa i per passiva, que si el govern espanyol hagués estat intel·ligent, l'any 2012 (inclús molt abans) i hagués ofert a Catalunya el concert econòmic i el blindatge de la llengua catalana (i jo hi afegiria competències plenes en justícia, per tal d'evitar que s'impugnessin les dues primeres mesures), si això hagués estat una realitat, la independència seria un veritable cadàver: ni se'n parlaria en els propers cent anys. Però, què succeeix? Doncs és molt clar: els espanyols, els castellans, són insaciables, ho volen tot. El verb cedir, per a ells, no existeix. De tota manera, els catalans som com som, és a dir, força covards, la qual cosa també pot voler dir que la independència encara és molt llunyana. Però hi ha una cosa molt clara: la desconnexió ja ha començat. Bé, tornant a temes més estrictament lingüístics, tal com ens proposa en Pau Vidal, hi ha dues qüestions. Si es vol que Catalunya es mantingui dintre de l'Estat espanyol, és bàsic que el català esdevingui llengua d'estat, i a casa nostra la llengua primordial protegida per l'Estat espanyol. Si es pot arribar a assolir la independència, el català ha de ser l'única llengua oficial. Hem d'evitar caure en el mal exemple d'Irlanda, en què, malgrat la independència, d'ençà dels anys vint del segle passat la llengua
pròpia està completament minoritzada i arraconada. De fet, entorn del bilingüisme haurien de tenir en compte unes quantes idees força: el canvi climàtic és comparable al canvi idiomàtic; el canvi idiomàtic és un càncer per a la llengua catalana; el bilingüisme no funciona, només el 36% dels habitants de Catalunya són catalanoparlants; la immersió lingüística és important i necessària, però no suficient. En qualsevol cas, independentment de l'estatus polític que tingui Catalunya, el català ha de ser l'única llengua oficial.