Voreres i carreteres

Fa anys a Figueres van iniciar-se reformes a les voreres que han mostrat dos despropòsits. Algú va decidir que les noves vorades –fileres de blocs de pedra que limiten i eleven les voravies– fossin de pedres tallades en angles i vèrtexs vius, veritables fulles de ganivet i puntes de llança respectivament. Si algú s'entrebanca i hi cau de cap, el trenc –o pitjor– està assegurat. Aquestes pedres sempre les havíem vist amb els angles roms, la qual cosa garantia el cop més amable possible per a qui hi percudís amb el cap, però l'aresta i la punta afilades asseguren que l'accidentat necessiti els mateixos punts de sutura que si li haguessin percudit la closca amb una barra de ferro. La segona curiositat és que quan aquestes noves voravies empordaneses conflueixen en els encreuaments de carrers, en lloc de fer un dibuix arrodonit, l'angle s'ha perpetrat en punta aguda de manera que, a més del perill que dèiem, les rodes dels cotxes que giren no poden evitar, sobretot en carrers estrets, d'estalonar la punxa que forma la vorada. El cervell del funcionari o ‘càrrec de confiança' que va projectar aquestes noves voravies figuerenques difícilment trobaria competència en el despropòsit.

Si conduïm cap a la Bisbal, a partir del Pont de Príncep circularem per una carretera amb clarobscurs contrastats. És ampla i evita travessar pobles com Vilacolum o Viladamat, però s'ha cronificat en estretor a Parlavà o a Casavells, en travessar Verges, etc. I sobretot és una carretera amb ornaments faraònics tan absurds com agressius amb la terra en què reposa, amb el paisatge que travessa; el temps ha donat la raó als que van qüestionar aquesta megalomania. S'hi van fer uns ponts, passos elevats, trèvols i accessos més propis de les entrades i sortides de Mèxic DF que no pas d'una via comarcal que només suporta una certa densitat de vehicles sis setmanes l'any. Hauria estat més barat i respectuós amb una terra fèrtil i una plana de pastor i sirena si en lloc d'aquests escalèxtrics de nou ric, per entrar-ne i sortir-ne s'hi haguessin previst carrils d'acceleració i desacceleració laterals i centrals, més que suficients per als cotxes de la segona quinzena de juliol i l'agost. Que no exigeixen pas matar mosques a canonades. I, o no se n'aprèn, o es confia en la meselleria dels administrats. A Figueres, impertèrrits, segueixen fent les voreres tal qual. I en lloc d'exigir la gratuïtat de l'autopista per travessar l'Empordà (com amb el Gironès) i reduir l'N-II a carretera domèstica, hom perpetra nous escalèxtrics a Pontós, Garrigàs i Creixell.