Sense drets

La setmana passada totes les televisions varen recollir la imatge d'un nen gihadista de 12 anys que matava d'un tret (i rematava amb quatre bales més) un àrab israelià acusat de ser espia. Acollint-se als drets del menor, algunes cadenes varen pixelar la cara de l'executor. Quin eufemisme més mal entès i pervers! Pensen de veritat que, en aquest cas, és el menor a qui hem de protegir? O ens hem de defensar tots plegats d'aquest infant assassí, radical i abduït sota unes consignes malèfiques i dogmàtiques que és i serà, si no s'hi posa remei, un perill per a la nostra (que trist escriure “nostra”) societat tota la seva vida? Hem de salvaguardar la identitat d'un individu (petit o no) que el que vol, i pel que se'l prepara dia a dia, és aniquilar els que no combreguen amb la seva fe? Hem de preservar la cara d'aquesta criatura que mai més serà innocent i que el que busca amb aquest vídeo és, precisament, fer difusió del cruel crim que està perpetrant?

La imatge posa els pèls de punta i fa reflexionar sobre alguns dels pilars del món civilitzat que aquesta barbàrie està fent trontollar. Bases tan clares i fonamentals com són la infància i el respecte per la vida dels altres, que haurien de ser intocables i respectades sota qualsevol circumstància, descobrim, amb horror, que han deixat de tenir cap valor en si mateixes.

Veient les imatges dels exèrcits de nens ensinistrats i utilitzats com a combatents, t'adones que el pitjor de tot plegat és la constància que això no hi ha cap gestió diplomàtica que ho pari. Que aquests infants soldats no tenen camí de retorn. Que hem arribat tard. Que nosaltres no els podrem reconduir perquè no hi accedirem mai més. Que cada criatura és una bomba en si mateixa. Que cada ment i criteri dirigit i alliçonat és una lamentable taca d'oli intransigent, perillosa i criminal per a tothom.

Fa un any el púber homicida es deia Ryan, vivia a Tolosa, anava a l'escola Les Verges i era, segons els seus mestres i companys, “adorable i tranquil”.

Tot plegat encara fa més basarda.