Més enllà del centenari

Jaume Ministral (Girona, 1914-1982) va ser un autèntic home orquestra: articulista, escriptor, editor, mestre i guionista, entre altres activitats més o menys classificables. Quan va morir, prematurament, als 67 anys, va començar a caure en l'oblit. O potser ja havia començat a caure-hi en vida, quan trobava dificultats per publicar articles perquè, malgrat el seu caràcter transgressor per a la cotilla moral i política del franquisme, resultava massa conservador per als sectors més joves i progressistes dels darrers anys de dictadura i els primers de la Transició. En una carta adreçada al mestre Francesc Civil deia, a propòsit de la novel·la Ciutat petita i delicada: “Mig Girona està empipada amb mi i l'altra meitat es resisteix a llegir el que escric.”

En els darrers deu anys les coses sembla que han canviat. L'últim pas ha estat la compilació d'articles que ahir mateix es presentava, La mirada Ministral, publicada a la col·lecció Josep Pla (Diputació de Girona), que ha configurat en els últims anys un catàleg més que notable (hi figuren Maria Àngels Anglada, Manuel Brunet, Aurora Bertrana, Carles Fages de Climent, Patricia Langdon-Davies, Sebastià Roig...). El procés devia començar l'any 2004 quan la col·lecció Biblioteca Valvi (a qui devem també unes quantes obres ben pertinents com les biografies de Carles Rahola, Xavier Montsalvatge, Joaquim Ruyra i Joan Vinyoli o la poesia de Joan Teixidor) va reeditar Ciutat petita i delicada, potser la novel·la més emblemàtica i que millor ha resistit el pas del temps de les que va escriure Ministral. En aquest període s'han reeditat novel·les de gènere (Curbet Edicions), s'han publicat articles divulgatius i d'anàlisis, i la Casa de Cultura de Girona va produir el 2013 l'exposició Magistral Ministral, embrió de l'aproximació biogràfica que va inaugurar la col·lecció Girona Biografies, de l'Ajuntament de la ciutat. L'atzar va fer que l'exposició i la publicació precedissin el centenari del naixement de l'escriptor, i Joan Manuel Soldevilla, comissari de la mostra, editor del llibre i un dels artífexs d'aquest procés de recuperació, demanava que aquella commemoració fos un impuls per acabar de donar a Ministral la seva justa dimensió i no, com altres vegades, “una gran celebració de comiat” perquè “és impossible –afegia– acomiadar-nos d'algú a qui no coneixem”. Volia anar més enllà del centenari i sembla que els seus desitjos es van complint. Bona notícia.