Sang bullida

“La primavera la sang altera”, diu la dita, i mai tant si es tracta de la sang de certs polítics i periodistes no del tot catalanòfils en temps d'eleccions. La tradició és llarga: quan, el 1986, Miquel Roca va llançar el Partit Reformista Democràtic, els de TVE només l'enfocaven en els escassos moments en què parlava català, una tàctica que devia haver contribuït als seus resultats poc espectaculars (0,96% dels vots: Perich va commemorar aquesta proesa amb un dibuix d'un cul en plena erupció que emetia el so “prd!”). Més recentment, el delegat del PP a Andalusia, Antonio Sanz (preocupat, potser, pels possibles resultats de Ciutadans i el seu pescador en cap en les eleccions autonòmiques, que tenen lloc avui mateix), va afirmar que Andalusia no podria tenir “un president que es diu Albert”. Sembla mentida que aquesta animadversió anticatalana (que fa 15 generacions que dura) sigui obviada amb tanta facilitat per certs polítics catalans –els que es confessen unionistes, principalment–, fins i tot quan arriba a extrems com ara un programa recent a Alerta Digital TV, en què el presentador Armando Robles suggereix, amb referència al final de la copa del Rei, que els “70.000 porcs presents” [el seguidors catalans i bascos] s'haurien d'ofegar a la mar o bé ser enviats a un “país de l'Ebola com ara el Senegal [sic]” per fer “turisme sanitari”. Tot seguit el seu interlocutor telefònic afirma que no són porcs sinó “rates” i esmenta la notícia del policia desvagat a Calella que va orinar sobre una estelada; a Robles, li falta temps per proposar que arreu d'Espanya “tots els espanyols miccionin sobre una estelada en el mateix moment”. N'hi ha que s'han pres aquesta barreja d'afronts i amenaces de genocidi a pit, però en el fons tot plegat –els comentaris de Sanz inclosos– és tan inconscientment còmic que sembla que l'equip octogenari de Monty Python estigui fent una visita d'incògnit a l'Espanya preelectoral. Aquesta Espanya que –Rivera dixit– ens uneix a tots. Encara ric.