De set en set
El plagi
El plagi intel·ligent és una destil·lació cultural
Sempre he sentit curiositat antropològica per aquells professors que es desviuen per detectar si els alumnes han copiat a l'hora de fer un treball de curs. Aquests col·legues amb vocació detectivesca estan de sort, ja que han sortit una sèrie de programaris que descobreixen qualsevol ciberplagi. El CopyCatch Gold, per exemple, ho rastreja tot. I si ara plagiéssim El hacedor (de Borges), Remake, llibre en què Fernández Mallo insereix fragments literals del llibre homònim de Borges, aquest programa descobriria amb efectivitat supersònica que acabem de cometre un plagi del plagi creatiu de l'escriptor gallec.
Em temo que estem davant d'una altra tragèdia cultural: no distingir entre, d'una banda, el lladronici, la falsificació adotzenada o la incúria del retalla i enganxa, i, de l'altra, la riquesa assaonada de certs plagis intel·ligents. Durant moltes èpoques el plagi ha estat una pràctica celebrada, el passamà d'una cultura conscient de l'estratificació del coneixement. Joan Fuster diagnostica que és a partir del Renaixement que s'imposa la fal·lera de “la pretensió originalista” i, per tant, el descrèdit del plagi. Segons el mestre de Sueca, aquest rigorisme ha donat en el camp literari “papers dolorosíssimament segregats de la personalitat de l'autor”, una bestiesa sacralitzada, ja que “és preferible que s'escriguin plagis de coses sensates que no que s'escriguin ximpleries originals”.
Si un professor planteja un treball que no implica la vida activa de l'alumne, el mínim que mereix és el plagi. El principal risc de l'articulista no és el plagi, sinó l'autoplagi. Dant, Stendhal, Virgili, Shakespeare i Pla han estat acusats de plagiaris. La seva exemplaritat revela que la còpia pot ser superior al model original. Chaplin es va presentar a un concurs de disfresses de Charlot, i no va guanyar. El plagi intel·ligent és una destil·lació cultural, ja que filtra la brossa, recull la part perdurable d'una obra i fins la supera. Eugeni d'Ors va sentenciar: “Tot el que no és tradició, és plagi.” Potser seria més afinat reconèixer que “tot el que no és plagi intel·ligent, és tradició malbaratada”.
