Prou!

A ningú no se li escapa que en això que anomenem el procés hem perdut un temps important. Vull dir que un cop es va decidir convertir la consulta del 9-N en una jornada participativa –que vam viure amb entusiasme i emoció, però que no ens va donar el mandat democràtic imprescindible–, la sensació és que els arbres no ens han deixat veure el bosc.

La polèmica sobre llista única o llistes paraigua va centrar un debat que, en unes altres condicions, s'hauria enfocat a convèncer els indecisos. I també a preparar la desconnexió amb Espanya després d'unes eleccions plebiscitàries que una mínima prudència aconsellava dur a terme no més tard dels mesos de febrer o març.

Com tots sabem, això no va ser possible, i aquesta contesa electoral que ens ha de donar el mencionat mandat democràtic tindrà lloc el 27 de setembre, sis mesos després del que hauria estat més raonable. La convocatòria de les eleccions amb llibertat d'acció per a cada organització i amb un full de ruta compartit és el pinyol de l'acord al qual van arribar el passat 14 de gener el president Mas, el cap d'ERC Oriol Junqueras i els representants de la societat civil. Un acord, no ho oblidem, en què tots van haver de cedir en aspectes que consideraven essencials per tal de treure el procés de la via morta on havia arribat.

Partint de la base que els acords es fan per complir-se, no puc evitar esgarrifances quan cada dia llegeixo o sento opinadors i, fins i tot, líders polítics que es proposen tornar a ressuscitar el debat sobre les llistes. Un debat que ens ha fet perdre el temps preciós que mencionava a l'inici d'aquestes ratlles i que ens faria tornar al trist escenari anterior al transcendental acord del gener. Ara no és l'hora de polèmiques estèrils. Ara és l'hora de recuperar la iniciativa que ens ha de permetre arribar al 27 de setembre en les millors condicions. La resta no sols és irresponsable. És letal.