Desprogramació

Un representant de Pablemos, comentant el resultat de les eleccions autonòmiques andaluses, ha dit que la seva força política sap que és com David contra Goliat. Donava per fet que tothom sap la història que explica el llibre de Samuel —el duel entre un soldat filisteu de talla excepcional i un jove espavilat que començava a fer mèrits a la cort d'Israel; entre altres coses, una lliçó sobre la importància de tenir una tecnologia més sofisticada, capaç de vèncer la força bruta—. Segurament una majoria de gent la sap encara, però aviat, si no s'inverteix la tendència dominant de les últimes dècades a expulsar la religió de l'ensenyament, ningú no en sabrà l'origen. Quan s'hagi perdut definitivament la transmissió del saber contingut en la Bíblia, l'art, la filosofia, la història i la literatura dels últims dos mil anys seran incomprensibles. Primer va caure la religió, tot seguit el llatí i el grec, i després tota la resta ho han anat dipositant en un contenidor que porta el nom d'humanitats, i s'entén que no serveixen per a gaire res a la vida. Només es parla de reforçar matemàtiques i anglès, per poder quedar una mica bé en el rànquing internacional. I d'aquesta manera la ignorància s'expandeix com les cendres del Vesubi sobre Pompeia. Ja hi ha ximplets que sostenen que les llengües romàniques no vénen del llatí, no fos cas que hi volguéssim recórrer per aprendre alguna cosa, i museus que, amb l'excusa de la llibertat creativa, fan passar per art escultures que farien més bon paper a les falles de València –almenys allà ho fan per riure i tenen la decència de cremar-les cada any–. Resignació, que aquests són els signes del temps? Deia fa poc Alain Finkielkraut que no té ganes d'acceptar “la transformació de les grans llibreries en magatzems de telefonia mòbil” ni “la humiliant degradació dels ensenyants a la funció d'auxiliar de vida en el ciberespai”. Però com ens podem revoltar contra aquesta tendència a substituir la cultura per un espectacle de banalitats cridaneres i pretensioses, si ja, orfes d'Aristòtil, no sabem ni veure venir els demagogs?