Bartomeu

Fa temps que crida l'atenció que esclatin tants casos d'irregularitats al voltant del Barça o que, posats a investigar, no hi hagi aquesta munió de denúncies en altres equips amb contractes igualment milionaris o galàctics. En el cas Neymar, a més, ha sorprès la fúria del fiscal, que vol ficar a la presó Josep Maria Bartomeu arran d'uns contractes que es van signar quan encara no era president. Igualment, resulta xocant la velocitat meteòrica de l'Audiencia Nacional, que ni tan sols ha esperat que el Barça presentés recurs contra la decisió prèvia del jutge Ruz abans de fer pública la petició del fiscal. No cal dir-ho, és pintoresc que tot plegat passi l'endemà del Barça-Madrid...

A ningú se li pot escapar tampoc el fet que aquest cas –la seva contundència i la seva diligència– coincideixi amb un procés polític en el qual el Barça ha mantingut un evident protagonisme –com a club, obrint les portes de l'estadi a la Via Catalana, o amb el pronunciament públic d'alguns jugadors–. Tampoc passa desapercebut que aquesta greu acusació contra el president del Barça coincideixi amb una campanya de polítics com ara Aguirre o De Cospedal advertint contra –o atiant?– una xiulada a l'himne espanyol en la copa del Rei.

El Barça és una marca internacional d'una potència brutal. Intentar ficar a la presó el president del Barça pot tenir més ressò internacional que intentar ficar a la presó el president de la Generalitat –cosa que, per cert, també alguns pretenen–. Que el club digui que això és una injustícia no és una queixa més. El món no està pendent de Catalunya, però sí del Barça. I Bartomeu ha decidit plantar cara. La cosa es posa interessant. L'Estat sempre té la paella pel mànec i un munt de ressorts infinits al seu abast, però aquest cop el rival és tremendament potent. I, pel mig, una vegada més, hi haurà urnes...