SOS

El diari El Mundo del 20 de març subratllava com a dada informativament rellevant las fuertes convicciones catalanistas del matrimoni barceloní assassinat a Tunis en el recent atemptat gihadista. Vuit dies abans, el delegat del govern espanyol a Andalusia, Antonio Sanz, feia que C's provés el mateix xarop catalanòfob que aquesta formació política ha receptat des de la seva fundació: Yo no quiero que a Andalucía se la mande desde Cataluña y por un político que se llama Albert. Tantes parts sumen un molt. Aquell mateix dia Armando Robles, presentador del programa La ratonera d'Alerta Digital TV, es preguntava: ¿Dónde metemos a los 70.000 cerdos catalanes y vascos que asistirán a la final de la copa del Rey?.

En quin punt l'anècdota passa a ser categoria? Les piulades celebrant la mort dels catalans que anaven a bord de l'avió estavellat als Alps són dignes d'un museu de l'odi. Ara el Ministeri de l'Interior, materialització d'un govern que pertany a una dilatada tradició de destrucció de totes aquelles formes culturals i polítiques de la península que no són de matriu castellana, diu que investigarà aquestes piulades. Desenganyem-nos, la catalanofòbia és sistèmica, una normalitat instituïda i aprovada passivament. No hi ha cap individu de cap generació de catalans que, d'una manera més punyent o eludida, no hagi patit la catalanofòbia (i si no l'ha patida és perquè ha renunciat a les seves marques públiques de català). Quan l'statu quo o algú com José Montilla aborda l'independentisme des de l'heretgia o la psiquiatria, revela un problema gravíssim d'incapacitat democràtica. Tant de bo el problema entre Espanya i Catalunya fos polític! Però no ho és. És un problema d'ordre teològic i, en la seva particular secularització, d'ordre públic. I prou. Avui (19.3.2015) he trucat a SOS Racisme Catalunya per dir-los que entre les seves imprescindibles funcions “en contra de la discriminació” detecto un buit clamorós: no denunciar (també!) la catalanofòbia. Arran de la seva resposta, vaporosa però reveladora d'aquesta normalitat invisibilitzada, he tingut la impressió que, en relació amb aquesta forma de xenofòbia, el més calent ho tenen a l'aigüera. SOS, SOS Racisme!