Coses d'en Fono

Sí, ja sé que els amics dels Maristes li deien Fona, segons explica en el llibre, i que fins i tot per collonar-lo li deien Follanenas, però jo, que també vaig anar als Maristes, els vaig conèixer, a ell i al seu germà, com a Fonalleras i després, amb el tracte, com en Fono i el germà d'en Fono. El llibre, és clar, és La sala d'estar és un camp de futbol i em costa definir-lo, de tal manera que el millor que se m'acudeix és recomanar-los que el comprin i el llegeixin perquè val la pena fer-ho i perquè s'ho passaran molt bé. Per què? Doncs perquè els llibres d'en Fono estan sempre molt i molt ben escrits i perquè en el llibre es despulla púdicament i ens explica coses seves que en realitat són coses dels que vam viure aquells anys, encara que no visquéssim a la riba de l'Onyar amb vistes al riu i als til·lers de la Rambla. Cal dir-ho, no és una autobiografia, tot i que parla d'ell i de la seva família i d'aquella Girona que el va veure créixer, del Casino, del col·legi, de les Fires, de Banyoles, on hi tenia uns avis, i també de Barcelona, on hi tenia un tiet. El llibre és un viatge al recinte familiar, a l'espai íntim d'en Fono, a la seva infantesa gironina, segons s'explica a la contracoberta. I efectivament, com allà diu, s'hi rememoren “jocs, aventures, menjars i olors”. No és una novel·la ni pretén ser-ho. Són impressions, i fa l'efecte que l'autor, volgudament, s'ha distanciat del que ens explica i que en guarda distància tot i que comença el llibre explicant com amb el seu germà i la seva germana buiden el pis després de morir la mare, i l'acaba amb una visita a l'espai de la infantesa un dia de gener, amb els til·lers despullats. Per als gironins té, a més, un plus: saber qui era el rei del Peninsular, l'avi Aníbal maître del Savoy que ell no va conèixer. I sabrem coses del seu pare, gran guia turístic de la ciutat entre moltes d'altres coses i que tenia cops amagats, com quan va arribar a la Rambla vestit amb gel·laba d'un viatge a Abu Dhabi. I d'ell, de l'escriptor i periodista a qui Pla va dir que no fos escriptor perquè es moriria de gana. Així sabrem que el moderat Fono va ser descartat per jugar a futbol tot i ser nebot del gran Fèlix Farró, que tenia por de l'aigua de la piscina, que va estavellar un R-8 al revolt de la plaça de toros, que va tenir d'hermanos en Saturnino, el mític Mamut i el no menys recordat Porqui, i que va passejar de la mà de la Natàlia Molero, això sí, de petitets. Gran llibre.