De set en set
L'oceà en un got?
Un amic ha tret el tema durant la sobretaula: “¿Teniu activada l'aplicació de mòbil que permet saber en tot moment on és la vostra parella?” Ehem! Una amiga, que va per nota, diu: “Nosaltres, sí. Tant ell com jo tenim el GPS activat.” I remata: “No crec que això ens tregui llibertat. Penso que entre ell i jo hi ha d'haver una transparència absoluta.”
És un fet. Tant en el marc de la parella com en el de la gestió política s'ha imposat aquesta narrativa, la transparència absoluta. Però és un llenguatge impostor, fonamentat en la superstició de pensar que som com l'Alícia de Lewis Carroll i que podem travessar líquidament el llindar del mirall sense deixar la pell en l'operació. Sucumbim al miratge de “creure que podem pensar el que no es pot pensar”, diu Wittgenstein.
La transparència absoluta és una quimera i, en nom de la confiança i la creativitat, ni tan sols seria desitjable. Si hi hagués transparència absoluta en tots els marcs de les relacions humanes i de poder, la confiança no podria existir, perquè la confiança precisament exigeix la manca de transparència absoluta, és a dir, la possibilitat activa d'enganyar i corrompre's. Tampoc no podria existir la creativitat. Viuríem empresonats en la cotilla de les bones pràctiques, una ortodòxia de grau zero en què qualsevol innovació o gosadia serien sospitoses d'infringir el camí decretat com a recte. La naturalesa humana és tèrbola per definició. La cultura mateix és una prova en contra de la transparència absoluta. Judes Iscariot ven Crist gràcies a una de les formes bàsiques de la cultura: l'engany. En la nostra època tothom promet transparència absoluta i tothom fa declaracions de patrimoni per poder demostrar que durant la seva etapa de gestió governamental no s'enriquirà il·lícitament. Més enllà d'aquest bon propòsit, hi ha una realitat: el centre s'ha mogut. Ara, tots els malfactors clàssics que portin de cap corrompre's i abusar del poder, estan prometent transparència absoluta i fan declaracions de patrimoni. Jo, si volgués enganyar la parella, el primer que faria seria activar el GPS del meu mòbil.