Hi ha poc ‘Món'?

És un tema que em fan arribar sovint els nostres lectors, algun l'he rebut fa pocs dies. Des del naixement d'El Punt Diari i de l'Avui, s'han viscut dues etapes, lligades amb els dos diaris. L'Avui, un diari amb vocació generalista, sempre ha tractat prou bé els temes de la informació que se'n deia, i alguns encara en diuen, internacional. A El Punt, en canvi, la informació de Món era més aviat residual. Amb el casament dels dos diaris, s'ha iniciat una nova etapa, en què Espanya i Món s'han unit en una sola secció, jo diria que molt completa. Certament que mai no n'hi ha prou, però si mirem les proporcions de les diverses seccions del diari em sembla que estan prou equilibrades. I un altre punt que s'ha de tenir en compte. Moltes informacions de Món les trobem escampades en altres llocs del diari, com són els temes de cultura i d'economia. Sense oblidar els esports, que ja tenen el seu diari propi, L'Esportiu. Hem parlat del tema amb Miquel Riera, màxim responsable d'aquesta secció, que m'ha donat unes quantes dades per confirmar l'interès del diari per aquesta secció. D'entrada hem de dir que el més important d'aquesta secció no és la notícia en si mateixa, que la sabem al cap de moments d'haver succeït. El que importa, llavors, de debò, és el tractament dels fets, que això sí que demana un aprofundiment, que està en mans dels redactors especialitzats de la secció i dels corresponsals. Per tal que el lector se'n faci una idea, direm que la secció d'Espanya-Món està formada per la cap i cinc redactors. Es fan una mitjana de quatre a sis planes cada dia, tenint en compte que això pot canviar quan es produeix algun esdeveniment especial, com el que hem viscut precisament fa pocs dies amb l'accident d'aviació dels Alps. I aquí hi hem d'afegir les quatre planes de Món que trobem a Presència, sense oblidar la secció que hi fa setmanalment Ramon Rovira sobre temes concrets. Hi ha més, el nostre diari té corresponsals, encara que no en exclusiva, a París, Londres, Brussel·les, Moscou, Pequín, Belgrad, Roma, Buenos Aires i Washington. Aquest punt crec que és molt important, perquè permet un tractament de la notícia tal com es viu en aquests llocs. Són normalment cròniques que ens ajuden a descobrir el fons de la qüestió. I fins i tot, en casos molt especials, s'ha enviat un o una periodista de la casa per fer-ne un tractament més exhaustiu, com va passar en el referèndum d'Escòcia, on hi havia, a més del corresponsal, una redactora. Però com que les notícies en si també són importants, aquestes ens arriben a grapats a través de les agències Efe, Reuters, France Press i Associated Press. Em ve a la memòria –coses de l'edat– els inicis d'El Punt, quan només teníem l'agència Efe, que ens arribava per un sistema electrònic molt primitiu, que s'espatllava moltes vegades i estàvem fins i tot un parell de dies abans que el tècnic de torn vingués a arranjar-ho. Cert que només fèiem una plana de Món, però ja em direu com l'omplíem sense l'única font i sense corresponsals. Sort que hi havia la ràdio i la televisió i ens ajudaven a sortir del pas. Eren altres temps, certament. Per això amb els sistemes actuals això és glòria. Bé, deixem-nos d'històries i tornem al tema. Veritablement d'informació mai no n'hi ha prou. Amb el que ens arriba entre agències i corresponsals podríem doblar o triplicar les planes i encara quedaríem curts. Però hi ha el que hi ha. El que no farem mai, això sí, és començar el diari per la informació internacional, com ho fan altres rotatius. Som bàsicament i per damunt de tot un diari local i comarcal, en l'edició de Girona principalment comarques gironines i en l'edició nacional, Catalunya.

L'avió dels Alps. Concretament tres lectors de les comarques gironines han felicitat el diari a través meu pel tractament de la notícia de l'accident d'aviació que va tenir lloc dies enrere als Alps francesos. Va ser una notícia tràgica, certament, sobretot per la forma com va succeir tot plegat. Com sol passar cada vegada que hi ha un fet d'aquesta magnitud, alguns mitjans opten per donar carn a la fera mentre que altres demostren la seva ètica trobant el punt just. Hi ha diaris que han fet molt de mal en parlar frívolament del tema de la malaltia del copilot que va estavellar l'avió. Ens hem trobat davant d'un tema molt delicat. Totes les malalties són dolentes però les psiquiàtriques ho són especialment. I calia tractar el tema amb molta sensibilitat. Hi ha diaris que encara avui van recreant-se amb aquesta història, quan l'únic que era noticiable de veritat era la tragèdia de la mort de 150 persones. Crec que El Punt Avui ha sabut trobar el punt just. S'ha parlat de la mort de gent molt propera, del nostre àmbit territorial, calia explicar-ho tot, però compartint el dolor de gent molt coneguda. Ja seria hora que desaparegués dels mitjans de comunicació aquest estigma de la sang i fetge, que lamentablement fa vendre diaris o augmenta l'audiència però que deixa una sensació de manca d'ètica. Sincerament, crec que el nostre diari ha sabut trobar el punt just.