Impactem sense parar

S'acaba la Setmana Santa. És l'hora de tornar a casa havent deixat uns bons calerons als establiments turístics, molts dels quals necessitaven aquesta empenta. Me n'alegro sobretot pels restaurants i fondes familiars, per cases rurals i pels hotels petits que han capejat la crisi com han pogut. Lamento, però, que no tots els racons del país hagin tingut la mateixa fortuna de Salou, que és el paradigma del futur, la via catalana cap al progrés. Abans es parlava de la lloretització del turisme, una paraula que als lloretencs els feia molt de mal i que consideraven injusta. Ara ja poden estar tranquils, perquè la tendència és la saloufestivalització. Cada any arriba amb la promesa que els cinc mil joves britànics que van al Saloufest vénen alliçonats per portar-se bé, però l'impacte del turisme barat de gresca, borratxera i gamberrisme es fa sentir de seguida. Ai, perdó, he dit impacte impròpiament. Impacte és la paraula màgica que ho justifica tot. Els vàndals desfermats a Salou aporten un impacte de cinc milions d'euros a la ciutat. Poca broma, doncs. Aquesta generosa contribució dóna dret a pixar i vomitar al carrer i a fer tant de xivarri com es vulgui. I si algú no pot dormir, pot recórrer als serveis d'un professional que vaig veure per televisió que recomanava per a aquests casos aïllar les cases amb finestres de vidres triples. Juro que és veritat. Aquest país és admirable, se les pesca totes! Jo ja no vull sentir més a parlar del turisme com una plaga, com un model que se'ns menja la qualitat de vida i el paisatge. Tornem al model dels seixanta, rebentem-nos el patrimoni natural, obrim les ments, les botigues i els bars al turisme de patacada. A totes hores. Construïm megacomplexos turístics, megacasinos, megabordells i autoritzem megafestes mentre calculem goludament l'impacte econòmic. Impactem, amics, impactem tots sense parar. És tendència.