Ull de peix
Cànon moral
No s'amaga a ningú que la corrupció, el diner negre i els paradisos fiscals són a tot arreu. Això és obvi en la llista Falciani, on ocupen llocs destacats, segons investigacions del CNI, la família Obiang i el pequeño Nicolás, on, a més de delictes econòmics, hi trobem delictes de sang. I és que el món global, segurament des de la caiguda del mur de Berlín, ha practicat amb potineria o destresa, segons els llocs, la consigna que tot s'hi val, i que el més llest s'embutxaca més diners. Fa patir que tot plegat ocasioni una alça de la dreta més cavernícola i fins i tot l'agressiva extrema dreta. Llegeixo, per exemple, la notícia que els estats d'Indiana i Arkansas, d'Estats Units, proposen la “llei de llibertat religiosa” (observeu que els qui neguen la llibertat solen utilitzar el mot com a camuflatge); aquest ominós text diu que qualsevol individu, comerç o empresa té dret a negar-se a servir un client si aquest no entra dins dels “cànons morals”. Els “cànons morals”, per als ultres, no són relatius ni pactats: pertanyen als ultres i la resta ni hi té dret a dir res (una cosa així com Soraya Sáenz de Santamaría i la Constitució). Aquesta llei, que ha estat contestada per altres estats nord-americans amb contundència, es refereix als homosexuals. Que a hores d'ara encara es discriminin homosexuals fa una pudor de ranci i endarrerit, i és sinònim de fanatisme. En aquest món global hi ha països on encara executen homosexuals i lapiden dones per haver estat violades. I Occident, almenys en part, sent simpatia envers aquests bàrbars. Si més no, per Marine Le Pen, que ha fet un retrocés però que continua eufòrica, l'emblema de França ja no és “Llibertat, igualtat i fraternitat”, sinó “Llibertat, seguretat i prosperitat”. Ho diu defensant Franca, en el seu ultranacionalisme prepotent, i potser s'adona que la França que tant estima és justament el contrari de la França real. Haurem de canviar moltes coses. Fins i tot el concepte clàssic d'esquerra, tan manipulat.