Començar a ‘empordanejar'

Aquestes últimes setmanes hem quedat atònits per les fotografies publicades d'universitaris descontrolats fent botellón al camp de futbol del Reus, o també per la disbauxa low cost, en general, que suposa el Saloufest. Per molt que els hotelers de la zona asseguren que aquesta proposta ajuda a desestacionalitzar el turisme, o que alguns hagin xifrat en un bon grapat d'euros el retorn econòmic d'aquest esdeveniment –encara que els joves britànics viatgen a Catalunya per només 300 euros–, el Saloufest desgasta la imatge d'una zona de la Costa Daurada ja considerada tradicionalment de sol i platja i de propostes turístiques de baix cost.

En un esmorzar en el marc d'alcaldes.eu, al Consell Comarcal d'Osona, el conseller Felip Puig va assegurar que un dels reptes del país era potenciar i, també millorar, el model turístic, del qual va reconèixer ser-ne ja “líders”. Paraules simultànies a les imatges que arribaven de la Costa Daurada –fàcils de trobar via Twitter, mentre un escoltava el conseller–, i que permeten entrar en una reflexió necessària avui: per molt que el turisme de sol i platja també pot aportar valor a les zones que el practiquen, el model turístic que necessita el país ha d'evolucionar diversificant-se i d'acord amb una estratègia global de dinamització territorial de cada comarca. Reflexió que, des del Lluçanès, també arribava en boca de l'alcaldessa d'Alpens, Montse Barniol. Que alguns trams de la Costa Daurada o Lloret de Mar surtin als mitjans de comunicació pels aldarulls creats per una colla d'eixelebrats embriagats de festa i alcohol no contribueix de cap manera al posicionament d'aquests municipis en un mercat global de destinacions turístiques en què, cada dia més, els usuaris valoren els serveis d'alt valor afegit, la seguretat o gaudir d'una oferta d'entreteniment saludable o en família.

Precisament, la mateixa setmana que el Saloufest arrasava una part de la Costa Daurada i Felip Puig reclamava models més sostenibles a Vic, les ruïnes d'Empúries acollien la posada de llarg de la nova marca Empordà, tocat pels déus. Es tracta d'una iniciativa impulsada des de l'Ajuntament de Figueres que ha tingut la col·laboració dels dos consells comarcals, de l'Alt i el Baix Empordà, per aconseguir una marca de territori transversal a tota una zona geogràfica que té una història i un relat comú encara que hagués quedat partida en el mapa comarcal català: els empordanesos de l'Alt i el Baix volen començar a empordanejar conjuntament. El biòleg Josep M. Dacosta resumia d'aquesta manera el que pot suposar, popularment, disposar d'una imatge única per reafirmar-se socialment, culturalment i econòmicament per a tothom qui viu a la regió. I, precisament, la creació d'un storytelling compartit entre les dues comarques es produeix per la voluntat dels seus agents (polítics, socials i econòmics) de trobar una manera de dinamitzar conjuntament el territori, des dels seus models turístics al seu posicionament en el mercat mundial d'inversions i atracció de talent.

De fet, els treballs i entrevistes prèvies a la configuració d'aquesta nova marca de territori van posar de manifest la voluntat, de tots, de trobar noves possibilitats de dinamització econòmica del territori més enllà del turisme de sol i platja. Aquest és el primer pas per millorar el model turístic del país: un acord social, global i transversal entre tots els agents per reafirmar el territori, per reivindicar-lo, per no veure'l com un commodity al servei d'empresaris ambiciosos que l'exploten fins a l'extenuació final.