La primera ambaixada extraterrestre
Ser periodista comporta molts privilegis. Ens conviden sovint a actes exclusius. A vegades ens intenten subornar amb versions modernes de sobres, traduïts en dinars, en propostes, en favors. Coneixem gent especial. Els nostres ulls observen realitats inhòspites. És una bona feina. Hi ha una part encara més fascinant, i és la dels comunicats de premsa. Ens omplen la bústia –ara digital– de notícies que se suposa que ens interessen. Jo estic situada en l'àmbit socioreligiós. O sigui imaginin la meva safata d'entrada. Hi entra de tot, humà i diví. Com aquesta: “Ufòleg aspira a governador per crear la primera ambaixada extraterrestre (ovniports).” La notícia m'arriba de Puerto Rico. L'ufòleg Ríos ha decidit aspirar a candidat independent a un càrrec de govern en un altre “món”. La idea és simple: hi ha vida més enllà de la Terra, i s'hi crea la primera ambaixada on “tots serem iguals davant de Déu i les lleis” juntament amb la “benedicció” dels “extraterrestres”. Vostès, arribats a aquest punt, ja haurien llençat el comunicat a la paperera. Però la part interessant ve ara. Les eleccions tenen data: novembre 2016. El nou partit TIAD (Todos iguales ante Dios) es basa en el “comunisme social, on no hi haurà rics ni pobres”. No hi haurà monopolis, i tothom haurà de treballar en allò que se li assigni. Sanitat i escola gratuïta. I, per descomptat, els diners no existirien. Hi hauria esglésies i entitats riques que pagarien cases per a gent gran.
Què se'n pot treure, d'una informació com aquesta? Dues consideracions. La primera, que el paper ho aguanta tot. La segona, que davant de la incertesa (i Puerto Rico no està en un moment pletòric), molts xarlatans s'aprofiten de la gent. Crisi i espavilats il·luminats. Tàndem perillós i populista.
Ens pot semblar desproporcionada i eixelebrada, la seva proposta. El que no és tan estrany és que algú obri els ulls a la realitat “paranormal” quan la normalitat existent és decebedora. És com tancar els ulls: no t'agrada el teu món, n'imagines un altre. Res a dir. El que caldria observar bé, però, és l'auge de profetes que, incapaços de trobar una ocupació, infiltren el cap de pardals als més vulnerables. Hi ha qui ho fa amb projectes polítics inviables, prometent seguretats a aturats o pensionistes. Altres, jugant amb la religió, des de temps ancestrals poderós instrument que es pot fer servir per espantar i no per oferir esperança. També es vol saciar la desesperació des del consum, inflant el desig, quan sabem que el desig és un pou sense fons.
La vida extraterrestre que se'ns presenta no és un regne atractiu. És d'entrada una vida controlada, mecànica i sense ambicions. Si ens prometen un futur millor, que perfilin més la imaginació i no el retorn a un pseudocomunisme apagat i manipulador. A vegades, més que mons paranormals, és més consolador interioritzar el nostre món i assaborir-lo amb les eines que ments brillants ens han ofert anteriorment. Perquè hi haurà vida extraterrestre, potser, però el que és clar és que hi ha hagut vida, i molta vida, abans que nosaltres, i en tenim proves. La literatura, el cinema, l'art... són un antídot als xarlatans i inventors d'universos estrets en què el que volen és tenir el seu espai a costa de la desesperació d'altres. Jo, a l'ufòleg, ja l'he situat al correu no desitjat. Espero que no proliferin individus com ell, que ens voldrien enviar a paradisos impossibles. Fins ara les àvies deien “hi ha de tot, en aquest món”. Ara hauran d'afegir, amb un posat transcendent: “I a l'altre.”