Gihad

El dia dels assassinats de Charlie Hebdo un amic format en les relacions internacionals em va escriure per preguntar-me què passaria amb el procés si hi hagués un atemptat gihadista a Catalunya. Les insinuacions de Fernández Díaz, tan celebrades per alguns articulistes que es pensen que els espanyols són rucs, m'hi han fet pensar molt. Les declaracions del ministre responen a una estratègia clara. Primer de tot complementen les pressions directes que la policia fa sobre la immigració, a través dels permisos de treball i residència, i de reagrupament familiar, per evitar que es pronunciïn a favor del sobiranisme. L'Oriol Junqueras avui pot fer un llibre amb Justo Molinero perquè Franco fa molts anys que és mort i perquè el president de Teletaxi té la vida resolta. El bon observador, però, s'adonarà que ni ERC ni la CUP, ni tan sols CiU, no poden presentar públicament nous immigrants que depenguin de permisos sotmesos a la decisió arbitrària de l'Estat. A banda de la feina que fa l'Àngel Colom, la nova immigració es troba, igual que la immigració del temps de la dictadura, apartada del seu país d'acollida per la policia espanyola. A més d'utilitzar el gihadisme per espantar els nouvinguts i mediatitzar-los –com Franco va fer amb el fantasma del rojo-separatismo–, l'Estat vol donar el missatge que una Catalunya independent constituiria un forat negre en la seguretat europea. En realitat, el paper d'Espanya en la lluita contra el gihadisme està subordinat a França i la Gran Bretanya, que tenen experiència i interessos en les seves excolònies. Una altra cosa és que, com va demostrar la gestió de l'11-M, Madrid sigui capaç d'utilitzar qualsevol cosa per acomplir els seus deliris homogeneïtzadors. Per això és important que, en comptes de caure en el menyspreu fàcil de l'adversari, tinguem clar que el gihadisme pot esdevenir un valuós aliat de la unitat d'Espanya –o si més no d'aquesta Espanya visigòtica que no deixa votar. És justament per això que intentaran penjar la llufa a Catalunya. El problema d'Europa, però, no s'ha trobat mai a Barcelona.