‘Al tanto'

La filla de Manuel Carrasco i Formiguera, el líder d'Unió afusellat per catalanista per part de l'exèrcit franquista el 1938, va fer un advertiment en la commemoració del seu assassinat. Va recordar aquestes paraules del seu pare: “No mantindré extremismes inútils que no puguin ésser mantinguts amb tota eficàcia. Però, si el cas arriba, nosaltres, homes d'un partit essencialment catalanista, demanaríem un lloc d'honor en aquelles organitzacions que, basades en uns principis democràtics, seguissin el camí que assenyalés el poble de Catalunya i aniríem disposats a tots els sacrificis que calguessin.” I hi va afegir una frase pròpia, clarificadora de l'avís que feia al partit on ara mana Josep Antoni Duran i Lleida: “Així que, companys d'Unió, al tanto el dia 14.” El 14 de juny és el dia que Unió vota el seu propi full de ruta en relació amb el procés sobiranista.

Aquest “al tanto” de la filla de Carrasco i Formiguera és més una alerta per triar bé els passos que no pas l'al·lusió a la moderació que feia el president del consell nacional d'Unió, Josep Maria Pelegrí, en el mateix acte. Pelegrí va reivindicar el llegat de Carrasco i Formiguera destacant la seva “profunda convicció en el respecte a les lleis i a la llibertat de les persones” i obviant altres detalls, com el seu perfil obertament sobiranista. Sabem que cadascú converteix un llegat en allò que vol. Vejam la llei a la qual se sotmetia Carrasco i Formiguera: el fragment que va citar ahir la filla pertany a un discurs que va pronunciar el seu pare en un acte d'Unió en el primer aniversari de la proclamació de la República; deia així: “Mentre a Catalunya no es doni una altra Constitució, l'única Constitució nostra és l'Estatut, expressió de la voluntat del nostre poble, únic sobirà dels seus destins [...] Si es volgués fer alguna esmena, caldria acudir a un nou plebiscit. Per a nosaltres, el text de l'Estatut és sagrat [...]. Jo defensaré íntegrament l'Estatut.” Salvant la distància del temps i la impossibilitat de llegir la guerra com una batussa entre bons i dolents, sembla que, a diferència d'alguns, Carrasco i Formiguera tenia clar quin era el seu lloc.