País

Quan faig alguna escapada de plaer tinc costum de desconnectar del dia a dia de la notícia. Els grans esdeveniments sempre tenen ressò i de les foteses més val prescindir-ne. Talment, és una manera de contribuir al gaudi del viatge. Però la carn és feble i per això vaig acostar-me a l'exemplar d'un periòdic publicat a Madrid, del qual algú s'havia desprès al vestíbul de l'hotel. L'exemplar havia caducat, quan portava data d'inicis de Setmana Santa, però no deixava de ser una invitació a veure què s'escrivia en el diari portaveu oficiós de la progressia madrilenya. Fou aleshores quan vaig rebre la primera notícia de la signatura del full de ruta unitari, segons acord entre Convergència i Esquerra.

La perla del diari era l'editorial, que, amb el títol de Derecho a no decidir, posava a la graella tot el sentiment imperialista castellà, que és idèntic vingui de dreta o d'esquerra. A l'editorial tornaven a tronar els vells tambors, el llenguatge de la unidad de destino i del descrèdit de qui s'aparta del concepte de l'unionisme més cavernari. I, des de l'altiplà peninsular, no s'estalvien acusacions de pràctiques de república bananera o de les velles dictadures soviètiques quan es parla del Parlament català i acaba recordant tot allò de quedar fora de l'ONU i la Unió Europea, una forma de vagarejar pels espais siderals pels segles dels segles. Punt final. Ser independentista és un atemptat democràtic o, molt pitjor, un deliri sense pal·liatiu.

La veritat és que fa mandra tornar-hi i els discursos d'aquest tipus no serveixen ni per amargar unes vacances. Però sembla impossible que algú segueixi oposant-se al dret a decidir i digui que ho fa pel nostre bé i a partir de l'estima que ens té. Per favor, deixeu-ho ja, o, almenys, tingueu la vergonya de no dir que ho feu per protegir-nos contra l'abús de poder de qui vol ser independent. Tot no és més que el reflex d'un país sense idees que no pot fer altra cosa que desacreditar la democràtica ideologia del País. Més motius per reafirmar-nos que aquell no és el nostre país i que no cal llegir El País.