Objectiu 2017

Cada cop estic més convençut que entre tots ho hem de fer tot, i que la política, si no la fas, te la fan (te la imposen). Aquests dos preceptes polítics històrics s'haurien de combinar –i aplicar– en relació amb el preacord del full de ruta del procés sobiranista amb l'objectiu del 2017. Lògicament, perquè la fita del 2017 sigui satisfactòria cal passar amb la nota més alta possible el vital examen del 27-S. És indispensable tenir sempre present que hem de lluitar perquè el projecte sigui guanyador. I tot això ens ho hem de creure.

És indubtable que el preacord sobre el full de ruta ha estat quelcom molt positiu, tenint en compte que hem passat uns mesos amb el procés sobiranista pràcticament hivernat, i en què el pessimisme antropològic de molts catalans havia traspassat les línies vermelles. De tota manera, també s'ha de dir, en veu alta, que aquest preacord és molt necessari, però no suficient per arribar amb garanties a l'objectiu del 2017 i, especialment, per no tenir ensurts el 27-S. La clau de volta perquè el projecte independentista sigui guanyador és que la gent visualitzi que és, que representa un canvi democràtic de debò; la independència ha de ser sinònim de canvi. També ha de ser transversal i tenir en compte els que no són independentistes, però tampoc són centralistes. En aquest aspecte m'estic referint als federalistes i confederalistes. Per superar el 27-S i arribar bé als objectius del 2017 és necessari omplir el procés de programa polític i de propostes concretes. Es fa més necessari que mai construir l'objectiu del 2017 des de la base, des de les associacions de la societat civil, des dels grups que actualment no estan d'acord amb el que representa l'Estat espanyol, però que potser no acaben d'entendre el concepte d'independentisme; els qui no acaben d'entendre que la independència de Catalunya és l'autèntica sacsejada per canviar Espanya de debò. Ara ens cal fer front al “miratge” que ha posat en marxa l'Estat espanyol, en el sentit que Espanya pot canviar en les properes eleccions generals, però sense concretar res.

En síntesi, per arribar en bones condicions a l'objectiu del 2017 per a la veritable negociació és urgent obrir el procés i incorporar-hi totes les forces regeneracionistes. La política és dura, i l'objectiu del 2017 encara ho és més, per això si no ho fem tots junts, i ho fem de debò –perquè ningú no ens imposi la seva arbitrarietat–, els catalans ho tindrem complicat per sobreviure en un món cada cop més enrevessat.