De set en set
Trobada
Tant que se'n van riure de l'Aliança de Civilitzacions promoguda per Rodríguez Zapatero i ara hi recorren per fer alguna cosa, o per fer veure que es fa. El ministre d'exteriors ha anunciat que al juny, a la ciutat comtal, hi haurà una reunió de líders religiosos que parlaran de terrorisme gihadista i de com impugnar les perilloses idees que el sustenten. A més dels de l'Aliança, hi assistiran representants del centre internacional Rei Abdullah pel diàleg interreligiós i intercultural, la Fundació Anna Lindh i la Universitat Al-Azhar, en fi, el desplegament habitual de la política euromediterrània. Això no lliga gens amb el que es diu l'endemà de cada assassinat o de cada desarticulació d'un comando terrorista: “Aquests fanàtics no tenen res a veure amb la religió musulmana!” Ho han de dir tantes vegades, que ja n'hem perdut el compte. Potser és que no s'ho acaben de creure, o que temen que la gent ni tan sols ha començat a creure-s'ho. Estem impacients per sentir què diran de nou tan il·lustres convidats sobre la religió que mai té res a veure amb els qui maten en nom seu. Avancem-ne una suposició: cal evitar l'estigmatització de l'islam, de tal manera que no es pugui parlar de les matances que es fan en terres del califat sense dir que la responsabilitat última recau sobre nosaltres; cal superar la distància que separa el món occidental de l'islàmic, combatre els prejudicis sobre aquest, no a la inversa, i reescriure la nostra història des del punt de vista dels altres; cal un diàleg constructiu entre cultures mitjançant el qual és necessari que a Europa proliferin les mosquees i innecessari denunciar que arreu del món islàmic no es pot alçar ni una trista capella cristiana; cal un augment de la cooperació entre els països de les ribes nord i sud de la Mediterrània, que vol dir que els del nord, se suposa que per evitar mals més grans, han de sostenir els governs dels del sud, encara que les seves inversions en benestar social no es vegin enlloc, i alhora quedar-se els seus excedents de població. Més o menys serà això, amb algun lament sobre les tristes conseqüències de la crisi, la necessària referència a la cooperació policial i l'enèsima exhortació a solucionar la qüestió palestina. I les reconegudes virtuts de Barcelona com a capital de congressos i convencions quedaran novament acreditades.