Gulliver viatja a Espanya
Podria venir a una Catalunya desenganxada d'Espanya? Com diu Forcadell: Sí, i tant!
Jonathan Swift, escriptor i clergue irlandès, el 1726 creà un personatge de tan ajustada capacitat satírica que encara avui és actual. Swift en Els viatges de Gulliver feia paròdia de les narracions de viatges de l'època. No l'enganyaven les grandiloqüències pretesament civilitzadores, deia que el que de debò hi havia eren els interessos imperials anglesos camuflats darrere societats geogràfiques i pastors predicadors. L'ordre de ser enviats variava segons l'interès de riquesa a obtenir.
El personatge creat, Dr. Lemuel Gulliver, primer va ser un cirurgià i després un capità de vaixells que anà als llocs més remots del món. Seria un personatge ideal perquè anés a l'Espanya d'avui. A l'Espanya remota de valors democràtics i misèria moral, bel·licosa i agressiva que vol atacar el país veí, trobaria el que va trobar a Lil·liput, un estat i una cort reial on tot és de mida petita, així també ho és la llibertat i la democràcia. Gulliver, per evitar ser fet presoner de les seves misèries seculars, hauria de fugir.
En el segon viatge anà a Brobdingnag, terra de gegants. En el cas espanyol són de peus de fang, creats per la caverna i els partits unionistes. Aquests farien escarni d'ell. Els pretesos gegants fatxendes són una infinitat: AVE, aeroports, corrupció sistèmica de PP i PSOE, o manipular Cervantes per a exactament el contrari del que va escriure l'autor de Don Quixot.
Un dels llocs del tercer viatge de Gulliver és l'illa volant de Laputa, els seus veïns són reis de l'especulació. Teòrics del res, xerraires. Aquí es pot posar noms d'espanyols, n'hi ha una infinitat, en el cas català sota domini espanyol en la darrera setmana ridícula trobaríem espionatge, mentides, sexe, pactes i trampes lligats als noms de Camacho, Zaragoza i Victòria, una venjativa amant despitada usada per un alt càrrec del PP per “salvar Espanya”.
El pobre Gulliver, desencisat, tornà a Anglaterra, però el seu cor no estava tranquil, en el darrer viatge esclatà un motí, el fet el dugué al país dels Houyhnhnms. El dels cavalls parlants d'una intel·ligència superior. No el deixaren quedar. Gulliver no trobaria res a Espanya, no s'hi voldria pas quedar. Lloc on sembla que els únics assenyats són els animals. Entre aquests n'hi ha que són torejats i burlats, ferits en espectacles sanguinaris que el PP vol considerar patrimoni cultural.
Gulliver podria venir a una Catalunya desenganxada d'Espanya? Com diu Forcadell: Sí, i tant! Els catalans coneixen el seu pes a Europa, hi aporten resistència, honestedat i llibertat. El seu esperit rebel ho és per la defensa davant la barbàrie, fos borbònica o franquista, i ara davant l'espoli cultural i econòmic i l'intent constant de genocidi lingüístic. Són gegants les muntanyes catalanes, la força pel treball, l'amor a la cultura, a un patrimoni únic i, per damunt de tot, és gegantina la seva gent. Aquesta vol ser normal i corrent com l'europea, formada per tota mena de races i religions. Els catalans no especulen, fan. No són xerraires, són enraonadors. Saben que fer un retir espiritual al Valle de los Caídos, on hi ha enterrat un dels màxims responsables de l'Holocaust espanyol, com ha fet el ministre de l'Interior, és colpidor per a qualsevol demòcrata. Com ho és la falsa relació entre gihadisme i sobiranisme.
Gulliver veuria, a més a més, que Catalunya vol protegir els animals de ser befa de qualsevol espectacle. I encara podria veure que els catalans són tan modestos i treballadors que fins i tot els rucs són símbol i mascota del país.
