Enigma

Suposem que a vostè no el fa patir regalar-se per Sant Jordi un dels llibre que no sortirà a les llistes dels més venuts. Suposem que vostè no frisa per tenir un exemplar signat per un dels mediàtics habituals. Suposem que vostè té un interès per la literatura, la música i les arts en general i que no sent cap animadversió pel gènere de l'assaig. Si es donen aquestes condicions li haig de recomanar un llibre important i extraordinari: Entre tècnica i enigma, de Joaquim Español. Tindrà a les mans un estudi tan rigorós com estimulant sobre els mecanismes creatius que afecten –o que comparteixen– l'arquitectura, la pintura, la música o la literatura. Español, prestigiós arquitecte i poeta, projecta la seva mirada transversal sobre les arts. Qui hi ha en el nostre panorama intel·lectual i cultural que estigui en condicions d'oferir-nos reflexions informades i penetrants sobre camps tan diversos? En Quim Español, tan poc mediàtic ell, fa anys que reflexiona i estudia sobre les recurrències que comparteixen els processos creatius que partint del domini tècnic són capaços de generar flaixos d'emoció i transcendència. Hi ha un moment en què el nostre arquitecte afirma que a vegades el millor projecte és el que no es fa: “L'art de no fer res no és anodí i pot tenir raons fondes.” Aquesta afirmació que pot resultar enigmàtica s'il·lumina en els darrers capítols del llibre que van agafant un aire testimonial i que culminen en una mena de declaració notarial: “Carta a un poeta fracassat”, una carta, sospitem, que l'autor s'adreça a ell mateix. L'Español poeta opta per anar-se'n a les regions del silenci, però no pas perquè s'hagi cansat del món, diu, sinó perquè constata “la inutilitat dels estris per parlar-ne”. El poeta callarà però no deixarà pas de respirar amb fruïció “l'aire de les plantes que creixen palpitants”. Som davant d'un llibre profund i excepcional que si l'amable lector no hi posa remei no serà, ja els ho deia, a les llistes dels més venuts aquest Sant Jordi. Enigmes de la cultura catalana.