Codi ètic

És el darrer recurs de qui ha dedicat la vida a ser un professional de la política i de cop valora, sense ofici ni benefici, que és a punt de quedar-se sense el plat de llenties. Segur, Quim Mestre Garrido és el pur exemple del funcionari de partit, quan als setze anys es va afiliar a les Joventuts Comunistes i tres anys després ja era regidor de l'Ajuntament del seu poble, en el primer consistori democràtic. Després, una carrera al partit i a l'administració, de les que només s'aconsegueixen si saps moure't amb eficàcia en el joc de cadires i aprofites cada moment per ser ortodox, heterodox, euro, liberal i fins i tot verd, roig i violeta. Secretari general de les Joventuts, regidor a Terrassa, secretari nacional, president del partit a Barcelona, regidor a Barcelona, portaveu del grup municipal d'Iniciativa. Tota una carrera sobrevivint a l'ombra d'un partit que ha enviat molts valors polítics a l'escorxador.

Ara, amb 55 anys i un mapa canviant, Quim Mestre veu el plat de llenties vídues, sense sofregit de xoriç i amb regust a poca cosa, i s'ofereix a Jaume Collboni a canvi d'un entrepà de mortadel·la, ja que un sisè lloc a la llista socialista no assegura pernil ni llonganissa. Tothom té el preu que té i l'il·lustríssim militant només pretén que algú li pagui les absoltes. Collboni sap que compra
al mercat de les rebaixes qui no pot aportar gaire res a la seva llista, però
interpreta que és una manera de molestar Barcelona en Comú i això li fa venir salivera. Mal servei al concepte democràtic.

És bo que Iniciativa aposti per la renovació política i apliqui el codi ètic que posa terminis als càrrecs públics, tot i que la possible coherència li faci perdre valors reconeguts com Ricard Gomà. Mes s'oblida d'aquesta aplicació quan no recorda que l'alcalde del Prat de Llobregat ho és des del 1981, o quan presenta com a alcaldable de Badalona un militant que fa dotze anys que és regidor i anteriorment va ser càrrec de confiança una llarga temporada. També, un forat democràtic només entenedor en el desgavell que viuen els ecosocialistes.