Sikhs de Farners

Diumenge passat, pels carrers de Santa Coloma, la comunitat sikh va culminar el Vaisakhi, la seva festa anual més lluïda. Feia tres dies que el temple estava més obert encara a la gent del poble, i durant la rua van repartir mandarines i explicacions als vianants. Qui obria la comitiva? Una colla de tambors i capgrossos de Girona. Detalls com aquest fan que de mica en mica es vagi estenent una opinió entre la ciutadania colomenca que potser comparteixen altres poblacions: aquests sikhs, malgrat que la seva religió enfonsa la meitat de les arrels en l'islam; malgrat aquelles barbasses i aquells turbants intimidadors, són oberts, cordials, tolerants i desitgen que la gent els comprengui. Un dels responsables de la comunitat a Santa Coloma (que es diu Singh, com tots, per deixar clar que estan contra les castes) m'explicava abans de sortir a passejar el llibre sagrat que tenen moltes ganes que “els catalans s'integrin a les seves festes”. Home, mestre, a veure, parlem-ne... Miri, jo, encantat. De fet, vam ser una bona colla, els catalans diguem-ne autòctons que ens vam llevar una mica més d'hora per venir a acompanyar-los una estoneta. I si una altra comunitat ens convida a viure la seva festa, també hi anirem, perquè l'interès hi és, i la curiositat ja ni li explico. Quins uns, els catalans, per ficar el nas a tot arreu! Ara bé: com és que nosaltres no els veiem mai al cant de la sibil·la, a la cavalcada de Reis, quan caga el tió o a l'arribada de la flama de Sant Joan? Li he posat aquests exemples per fer una gradació d'intensitat religiosa, però n'hi podria posar molts més. Li seré sincer: començo a recelar del multiculturalisme i de la consigna “integrar no és desintegrar” que escampen els seus adeptes. Però vaja, potser sí que ens hi haurem d'habituar, oi? Drames com el naufragi recent a la Mediterrània ens ajudaran a relativitzar definitivament els aspectes culturals i posar per davant els humanitaris. Però estaria bé que les consignes viatgessin en els dos sentits. Moltes gràcies per voler-nos integrar a les seves festes, però em faria més content que ens ajudessin a no desintegrar les nostres. Oi que m'entén? Vinguin, home, vinguin a les caramelles, al carnestoltes o avui a les parades de Sant Jordi. Ja veuran que nosaltres també som rumbosos amb els que s'hi sumen.