Molts llibres, poca Lectura

Alegria, satisfacció, recuperació... Encara en plena ressaca de la celebració de Sant Jordi, tot són felicitacions perquè hi havia més gent, es van vendre més llibres i també més roses. Fins i tot, sembla que més del previst, de manera que s'hauria consolidat la tendència a la recuperació iniciada l'any passat. Ben mirat, només calia passejar-se pels carrers per veure que efectivament Sant Jordi és una de les millors festes de l'any i que en aquesta ocasió hi havia motius per sentir-se exultant. Milers de persones de totes les edats amb el corresponent llibre a la mà, que vol dir milers de llibres venuts. En un dia tan especial no importa si es tracta de best-sellers o d'obres d'autors mediàtics o de personatges famosos de dubtosa qualitat o, fins i tot, de polítics. El que compta són els milers de gironins, i catalans, que dijous van decidir fer el gest de comprar, com a mínim, un llibre. Una altra cosa és què passarà després amb aquest llibre. Malauradament, la majoria es quedaran en algun racó o lleixa de casa acumulant pols i esperant que algú es digni a llegir-los. Això és el que els espera si hem de fer cas de les estadístiques que ens diuen que un de cada tres gironins no llegeix mai, que un de cada quatre ho fa de tant en tant i que només un de cada cinc ho fa cada dia. Els principals motius per no fer-ho són la falta de temps, la falta d'interès i els problemes de vista. No cal ser massa espavilat per veure que sonen a excuses de mal pagador. Excepte en el cas de la falta d'interès, ja que com a mínim la persona desinteressada reconeix sense embuts que això de la lectura no li fa ni fred ni calor. Evidentment, ser aficionat a la lectura no és cap obligació. Però és una llàstima que tants gironins, repeteixo que segons les estadístiques, deixin passar l'oportunitat de gaudir de la lectura, un dels moments més deliciosos, gratificants i plaents del dia. Potser no cal anar tan lluny com Ciceró, a qui atribueixen la cita que una llar sense llibres és com un cos sense ànima. Aposto més per Jorge Luis Borges, que es va imaginar que el paradís seria algun tipus de biblioteca. Ja no es tracta de discutir si els llibres ens fan més savis o no, senzillament ens fan gaudir, somiar, imaginar, conèixer, viatjar, tolerar, entendre, compartir... Costa imaginar-se que encara hi hagi tanta i tanta gent que s'ho vulgui perdre.