L'hora

Com diu la cançó, “ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí”. Per això, i per moltes altres coses (per exemple, per mostrar una mica de respecte als milions de disciplinats catalans que només esperem poder votar), no ens podem permetre qüestionar permanentment el camí traçat. No ens podem permetre el luxe de polemitzar constantment en allò que tant ha costat de consensuar. Va passar amb la pregunta de la presumpta consulta. Després, amb la consulta mateixa. I ara torna a repetir-se amb les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre, sobre les quals el president Mas ha situat l'ombra del dubte. Xevi Xirgo, des de les pàgines d'aquest mateix diari, ens deia divendres que no ens preocupem, que “el 27-S hi haurà eleccions. Jo crec que a Mas no li ha passat pel cap no convocar les eleccions del setembre vinent (...) Mas simplement va voler enviar un clatellot a ERC. Res més”. Estic d'acord amb el director d'El Punt Avui: a mi tampoc no em passa pel cap que, finalment, el 27-S no anem a votar. Ara bé, també sóc dels que opinen que el president, com a mínim, es va equivocar. Just quan les entitats sobiranistes es preparaven per omplir el Palau Sant Jordi i reiniciar el camí cap a la victòria, el president llançava aigua al vi. I, al mateix temps, segurament sense voler-ho, obria la porta a interpretar que la votació del 27-S era una concessió a Oriol Junqueras.

Tenim assumit que farem aquestes eleccions amb 6 mesos de retard sobre el termini que hauria estat desitjable i prudent. Per tant, ara és l'hora d'enfocar-les de cara, sense partidismes ni eufemismes i amb moral de victòria. La mateixa moral que es va poder viure divendres passat al Sant Jordi.

En paraules de Carme Forcadell, “l'única oportunitat de futur i de canvi és la independència”. Perquè, certament, la independència ja fa temps que ha deixat de ser un desig per convertir-se en una gran (enorme) necessitat. Fem-la possible!