Ull de peix
El ribot
Hi ha un doble argument (?) espanyolista que apareix ara sí ara també: sou una minoria (els independentistes) i ens esteu oprimint (els independentistes als espanyolistes). El primer ratlla el ridícul: ens prohibeixen un referèndum i ara ells saben quants som, tot i el 9-N! D'això se'n diu confondre els desitjos amb la realitat. La teoria de Mariano Rajoy, l'indolent, és aquesta: deixeu-ho córrer que ja es desinflaran. I tanmateix, continua fustigant per terra, mar i aire Catalunya, tot el contrari del que hauria de fer: feu còmoda Espanya per a Catalunya i els indecisos, els pusil·lànimes i els porucs vacil·laran a favor d'Espanya. Una servidora, com tots els de la meva generació, s'ha passat la vida contestant la pregunta: “I tu per què escrius en català?”, defensant el meu dret a fer-ho així i sabent que, com a escriptora, sempre seria de segona (una vegada una col·lega espanyola s'exclamava que no sabia com ho podíem resistir: ¡Es que ni a los congresos os invitan!), i a sobre essent marginada en diversos mitjans de comunicació. I aquests que se senten ofesos, qui els ha oprimit? Quan els hem negat els seus drets? En quin moment els hem censurat? El que passa és que los lugareños resulta que també tenim llengua, tenim història i sobretot tenim futur. I en això no hi comptaven
Ni tan sols van reconèixer mai l'enorme talent d'Espriu o de Vinyoli mentre engrandien fins al ridícul escriptors/es de segona, però això sí, que ho feien en castellà. Jo vull la independència per ser lliure, i vull, amb tota l'ànima, que la meva llibertat no impliqui l'absència de llibertat de ningú, perquè a Catalunya no hi sobra ningú,
i vull una societat plural en què tots ens respectem, sense elits lingüístiques. I sabeu què em fa il·lusió? Poder-li dir al senyor Alfonso Guerra que l'estatut amb el ribot passat i repassat se'l quedi ell, que jo vull una constitució pròpia. Ja no ens alimenten estatuts: volem una constitució sencera!