El preu de la llibertat

Jaume Ciurana, tinent d'alcalde de Cultura, es va endur al seu despatx la B que no van recollir Xavier Artigas i Xapo Ortega en ser-los concedit el premi Ciutat de Barcelona, en la categoria d'audiovisual, pel documental Ciutat morta. Però al despatx no només hi va arribar amb el trofeu, sinó amb una intenció: assabentar-se de quines feines havia realitzat Artigas per a l'Institut de Cultura de Barcelona (Icub). I així va saber que havia filmat vídeos de la cavalcada de Reis, de les festes de Santa Eulàlia i de la Mercè, del carnaval, de Món Llibre, el festival de literatura per a nens i nenes que se celebra poc abans de Sant Jordi. Feines que feia bé, tal com li havia reconegut qui les hi havia encarregades des de l'Icub, amb la voluntat i el plaer de documentar l'expressió al carrer de les festes populars de la ciutat. De documentar la ciutat que, malgrat tot, continua viva. Feia cinc anys que, quan li ho demanaven, Xavier Artigas feia aquesta feina, que constituïa la seva principal font d'ingressos mentre que, simultàniament i en unes condicions precàries assumides, realitzava els seus documentals de denúncia sobre les ciutats mortes.

Des del mes de febrer, en què no va recollir l'esmentat premi, no li encarregaven cap més feina des de l'Icub. Acostant-se Sant Jordi, i amb ell el festival Món Llibre, Artigas va trucar al consistori i un tècnic va dir-li que havien encarregat la feina a una altra persona. Algú més hi va afegir que l'havien “liada” amb Ciutat morta i que, després del premi, van demanar-los tots els vídeos que havia realitzat. Això perquè la intenció de Ciurana no era només saber dels treballs d'Artigas per l'Ajuntament. La intenció final era que no en fes més. Després dels premis Ciutat de Barcelona, el tinent d'alcalde va afirmar que el reconeixement a Ciutat morta era una mostra de la independència del jurat i un símptoma d'un valor més de fons que hi ha a la ciutat: la llibertat de creació. Tanmateix, aquesta llibertat té un preu que volen fer pagar.