Polèmics naturals o artificials?

D'artistes polèmics n'hi ha molts, de Damien Hirst i les calaveres de diamants a Albert Serra i el seu cinema anticrispetes, passant per cantants femenines amb barba com Conchita Wurst. Una cosa és ser d'una manera –o crear una obra– que en general no és acceptada i una altra, provocar la polèmica per tenir publicitat. El Marquès de Sade no pretenia ser populista en escriure 120 dies de Sodoma, ni Nabokov amb Lolita, ni Henry Miller amb Tròpic de Càncer. Truman Capote potser sí, quan va declarar “sóc alcohòlic, sóc drogoaddicte, sóc homosexual, sóc un geni”. I Houellebecq? Busca la polèmica? No ho crec, però des de sempre ha estat mal vist per la majoria dominant ser diferent, no amagar-se i, a sobre, dir el que es pensa.