Escòcia, a totes

La setmana vinent els ciutadans del Regne Unit van a les urnes. Les eleccions al parlament de Westminster sempre decideixen, com és lògic, qui governa la Gran Bretanya i fa dècades que les úniques opcions són laboristes, socialistes per entendre'ns, i conservadors.

En aquesta ocasió, però, el debat es complica. Segons dades d'ahir mateix, el Partit Nacional Escocès podria aconseguir un resultat simplement increïble: guanyar tots els escons en joc a Escòcia, del primer a l'últim. Això no ha passat mai ni de forma remota. Per entendre-ho millor: Escòcia tria cinquanta-nou diputats i en la present legislatura, la que acaba ara, l'SNP té sis escons només. Els independentistes escocesos passarien per tant de guanyar en sis circumscripcions a guanyar en les cinquanta-nou, un salt que només es pot qualificar de terratrèmol.

Per descomptat que el sistema electoral britànic ho afavoreix, això. Qui guanya en una circumscripció s'emporta el diputat i, per tant, es tracta de quedar els primers a tot arreu. Però poca broma. Ni el fet que les regles els puguen afavorir explica la situació. És evident que hi ha un component polític molt gran. Després de perdre el referèndum per culpa de les promeses falses que van arribar en el darrer segon des de Londres els escocesos han decidit exercir la revenja. Allò que es va prometre ni es compleix ni es complirà i els escocesos reaccionen enviant a Londres una delegació parlamentària tan gran que de fet serà la que decidirà qui governa la Gran Bretanya.

Aprenguem la lliçó, però: hauria estat molt més senzill guanyar el referèndum. Evidentment que això no acabarà així i que el vot de la setmana vinent serà importantíssim. Però no ens enganyem, el vot de debò era el del setembre. M'explique?