Fires sense exclusivitat

A l'hora d'escriure sobre les fires de Figueres hi ha una tendència a evocar èpoques passades i això ho hem vist en moltes de les cròniques que s'han publicat en aquest espai en els dies precedents. Hi ha un component nostàlgic? Es fa amb un ànim historicista? O simplement és perquè les èpoques actuals no aporten res de nou a la festa major? Cadascú té les seves raons.

El fet és que ara la setmana de fires no deixa de ser un continu de la resta de l'any i el que trobem aquests dies ho seguirem trobant la resta de mesos, i si no és a la mateixa ciutat serà en un altre lloc, a poca distància. En el passat era diferent: la majoria d'activitats d'oci en un municipi només es programaven durant la festa major. Ara, els gegants, les fires, els concerts, les exposicions, els espectacles infantils, les atraccions, els pregons o qualsevol altra cosa d'aquests dies ho trobem tot l'any i per tot arreu. A Figueres, aquest mateix mes, tindrà lloc la festa del carrer Nou amb parades, ball, inflables i altres activitats. De primavera a tardor es pot itinerar cada diumenge poble a poble darrere de les fires que es van fent sota el reclam d'algun producte –principalment alimentari– i que suposen trobar les mateixes paradetes de venda i programes d'oci calcats. De ball n'hi ha a molts llocs cada diumenge a la tarda. Les atraccions firals, que abans tenien un cert component d'exclusivitat als municipis grans, ara també n'hi ha arreu. I no només això; ja fa anys que els centres
de les ciutats i els centres comercials es van omplir d'artefactes que entretenen els infants mentre els seus responsables compren. Les emocions infantils provocades pel sacseig ja no són exclusives dels recintes firals; s'han convertit en un negoci permanent. Tenim ben a prop parcs temàtics a l'engròs i establiments que possibiliten portar-hi la mainada qualsevol dia perquè s'entretinguin o els entretinguin.

Per tot això resulta positivament sorprenent veure com encara les festes majors no han mort d'inanició i continuen sent un reclam per a la gent. Per tant, més que evocar la nostàlgia hem de celebrar que tenim una societat que manté les fires tot l'any.