Arcadi Oliveres a Jalisco
Amb motiu de la festa mundial de llibre, i gràcies a l'ANC, l'heterodox economista català Arcadi Oliveres i Boadella, amb molts reconeixements arreu, va venir a Mèxic per impartir diverses conferències a la capital del país i va ser entrevistat per diversos mitjans de comunicació.
Benauradament es van trobar unes quantes hores per tal que fes un salt a fer una conferència a l'àrea d'economia i administració de la Universitat de Guadalajara. Aquesta casa d'estudis és, sense cap mena de dubte, la més important de l'occident de Mèxic i la més favorable a Catalunya de tot aquest país. Entre altres coses, des de fa uns deu anys s'hi ensenya el català; té a la magnífica biblioteca pública de Jalisco, que és al seu càrrec, una col·lecció catalana amb força moviment i un contingut que ja passa dels deu milers de llibres i, per si no fos prou, cal recordar que és l'organitzadora de l'anual Fira Internacional del Llibre: aquella fira que l'any 2004 va tenir la cultura catalana com a convidada d'honor.
Doncs bé, el 28 d'abril passat la conferència del professor Oliveres sobre la creació d'un estat nou en un món d'economia globalitzada, referint-se principalment a Catalunya, com és natural, va tenir l'assistència d'unes quatre-centes persones, entre professors, alumnes i persones que van venir de fora, entre les quals hi havia uns quants alumnes dels que aprenen català. Una altra prova de la bona voluntat de la Casa és que a l'acte van ser-hi també les màximes autoritats.
Va ser una d'aquelles activitats que deixen una petjada profunda. De primer va tenir un important ressò a la premsa, ajudat per la llarga entrevista que li van fer en un parell de canals de televisió, un de la pròpia Universitat, que té una gran audiència, i l'altre, el més important de la ciutat.
Com A economista, Oliveres queda lluny d'aquells que sostenen que si la realitat no coincideix amb els seus plantejaments teòrics, pitjor per ella... O d'aquells altres que contínuament expliquen sense cap remordiment per què no s'han complert els seus pronòstics. Potser és per això que ja no fa classes al departament d'economia de la seva universitat i està molt més lligat amb els alumnes interessats amb temes més compromesos amb la societat i, sobretot, amb la lluita contra la injustícia social.
Va aconseguir mantenir tothom bocabadat, no pas per la seva capacitat histriònica sinó senzillament per l'interès que despertava tot el que ell deia, és a dir, la seva capacitat de fer veure l'interès que té pel món d'avui el procés polític i econòmic català i els problemes que comporta per la majoria de la gent aquest neoliberalisme tan descarnat que vivim a Occident.
Tanmateix, va agradar molt com d'aquesta visió democràtica va derivar el seu desig d'una República catalana lliure de les injustícies del sistema. Va ser una llàstima no haver disposat de més temps, perquè hauríem fet molta més feina per altres indrets d'aquesta part del país.
