Un detall decisiu
Adonar-se de qui és qui, treure les conclusions idònies i ser valent són detalls determinants. I és que a alguns se'ls veu venir d'una hora lluny: la gent egoista, desconsiderada i insolidària, aquells que fa mandra veure'ls, els que només aporten queixes i problemes. En canvi, n'hi ha que cuiden les petites coses, que es preocupen per tu, que t'ajuden a ser millor. Els que t'afalaguen solen ser els que et porten al cor, aquells a qui importes, aquells que t'ajuden a ser feliç amb la seva presència, amb les seves paraules, amb els escrits que t'envien al mòbil i que tant t'agraden.
Hi ha moments crucials, quan sembla que la vida depèn d'una decisió. Quan tot depèn d'un gest, d'un bot salvavides, d'un fet que semblava que mai arribaria i, a vegades, passa. De tant en tant, sorgeix una acció que fa que tot sigui possible, com quan es perd l'esperança i algú te la torna doblada. És un detall o és una suma de detalls, perquè, tal com diu el Joan, els detalls fan la diferència. Una acció d'una persona generosa pot salvar una vida i els detalls de molta gent poden canviar les dinàmiques. Fer les coses realitat és la força més gran que tenim i si volem aconseguir els nostres reptes hem de suar la cansalada, posar-nos-hi al cent per cent, sense mitges tintes i sense temors, amb el somriure de la victòria i la mirada convençuda, perquè no podem dubtar que si ho donem tot ho podrem tot.
Un detall que pot semblar intranscendent pot capgirar el futur. Un detall heroic com estar vint-i-set anys a la presó per seguir el fil de la dignitat. Un detall simbòlic com el d'un home afusellat que moria sense sabates, perquè volia tocar amb els peus la nostra terra. Un detall lúcid com exercir el vot quan deien que era inútil. Un detall ferm com el d'aquella dona que va lluitar pels drets civils. Un detall, un gest fa que es culmini el cim i s'assoleixin els reptes, fa que s'omplin els vasos mig buits, fa que els anhels que duem cosits a la pell segueixin vius, fa que les estrelles brillin amb més força allà on regna la foscor.
Un detall pot canviar la realitat. Un gest com quan ens posem en marxa i remem plegats. Un fet com seguir en l'error o buscar una nova resposta. Un detall com entendre que les contradiccions que tenim són les nostres esperances, perquè el dubte és bàsic per avançar de forma sòlida. Un detall que hem oblidat de fer és la nostra imperfecció i, d'altra banda, els detalls que ens fem ens fan sentir tan especials... Un detall com un munt de gent i entre tots, tu, que ets un bri d'esperança. Un detall com quan vas recuperar l'alegria i el món va ser millor. Un detall pot canviar-ho tot, com aquella pregunta que me n'ha generat mil més. El teu detall. Els teus detalls, perquè hem de gaudir de les coses boniques tant com puguem, perquè hem de treure tot el suc de les oportunitats que tenim. Certament, un detall pot ser vital o pot ser molt poca cosa, depèn de la nostra audàcia, d'un polsim de sort, de les circumstàncies. Un gest és el que busquem, perquè passi allò, perquè potser ens falta alguna cosa i cal fabricar-la. Al capdavall, sempre ens queda el dubte de quin podria ser el fet decisiu que propiciï el que volem, quin podria ser el detall determinant que permeti que sigui possible. I, malgrat que no ho sabem, el que és evident és que avui hem de fer el que puguem per crear-lo.
