Aquestes llengües creades per a la televisió

S'autoanomenen conlangers i són els nous herois del vast món de les sèries televisives. Ja n'he parlat alguna vegada aquí mateix però hi he de tornar ja que aquests conlangers no paren de guanyar prestigi i notorietat. Són creadors, inventors, demiürgs que fan néixer llengües des del no-res. A diferència dels creadors de les llengües inventades amb vocació universal i humanista –esperanto, volapük, ido, etcètera– aquests creadors no estan moguts per l'afany de regalar a la humanitat una llengua comuna sinó per les legítimes ganes d'enriquir-se i fer-se famós. I, també sembla evident, pel gust de la creació artística. No els falta talent ni diplomes universitaris i no regategen les hores de feina, però fan allò que a mi no deixa d'estranyar-me: crear llengües artificials al mateix moment en què s'extingeixen a ritme frenètic llengües naturals. Em produeix el mateix efecte que si uns científics volguessin crear espècies animals noves des del no-res mentre a tots els continents desapareixen espècies reals, que convindria preservar.

Ja he dit que si alguna fada o algun àngel em donés el poder de decidir quina llengua han de parlar algunes poblacions de Game of Thrones, The Hundred o Star Trek, faria que fossin llengües reals, concretes i vives, però en via de desaparició, per donar-los una darrera oportunitat, potser, de salvar-se a través dels llavis més o menys destres dels actors. Que els canviessin el nom, si calgués, per adaptar-se als dothraki o als klingon, però que sentíssim, mentre parlen, unes llengües gairebé perdudes però que rebotarien per pantalles de televisió i d'ordinador d'arreu del món. I aneu a saber si no podria produir-se algun miracle.

No és que no existeixi la consciència de la immensa i inèdita extinció lingüística que està vivint la humanitat. A més d'un gran nombre de fòrums d'internet que comenten aquesta qüestió, diaris d'arreu del món acostumen a publicar reportatges sobre els últims parlants d'alguna llengua, a tall d'alarma. Curiosament, però, qui inventa des del no-res alguns centenars de paraules i una sintaxi té moltes més possibilitats de ser objecte d'entrevistes i reportatges. Així, David Peterson, el talentós inventor del dothraki de la sèrie Game of Thrones, és avui el príncep incontestat de la comunitat dels conlangers –paraula per la qual s'ha proposat, com a equivalent català, forjallengua–. David Peterson ha esdevingut una mena d'ídol, els invents lingüístics del qual són comentats, analitzats, reproduïts i fins i tot amplificats per estols de seguidors escampats per tots els continents. El que ha creat: quatre mil mots, una gramàtica i una sintaxi –amb declinacions incloses– és una obra mestra, una meravella. Però una obra mestra i una meravella d'una societat de consum que bada davant de qualsevol novetat i deixa morir allò que no l'interessa.

S'