Si et tatuen

Hi ha persones que et tatuen l'ànima. De primer, potser no hi pares massa esment, perquè segueixes obcecat amb aquell imbècil que passa de tu, amb el veí a qui ja no fas gràcia o amb el teu amic amfibi que, encara que li fessis el pi al davant en pilota picada, no deixaria mai de ser amfibi. Després, quan arribes a casa amb la pebrotera carregada d'estar i de sentir-te sol, et ve a la memòria aquell rostre que mai no haguessis dit que t'hauria penetrat cervell endins. Ni l'imbècil, ni el veí ni l'amfibi t'han tatuat l'ànima. En canvi, el desconegut que s'amaga rere un cos pintat amb elegància i unes orelles com coladors industrials t'apareix davant dels ulls i no ho acabes d'entendre. Et fa gràcia, però t'ho negues, i t'endosses la reflexió més xarona que s'ha inventat: “Bah, no és el meu tipus.” Gires cua i vas a rentar plats per dispersar les idees de bomber. Però el rostre i la veu del desconegut que et selecciona la música cada vegada que travesses la porta sorollosa de l'establiment on treballa se t'instal·la a la pica, i et sap greu obrir l'aixeta, que no fos que s'escolés el seu somriure pel desguàs. Capcot, amb els plats encara bruts i el més calent a l'aigüera, arrambes un llibre que et farà pensar. Però no. L'únic pensament que et giravolta com una papallona amb coïssor a l'entrecuix és la idea que ja t'estàs començant a fabricar del desconegut de les orelles foradades. Et diu que té parella (t'ho diu al cap d'un temps i per escrit, i no saps si prendre-t'ho com a revulsiu o com a què). T'assabentes (oh, xarxes socials) que viatja per Europa, que li agrada el metal –un tipus de música que a tu et rebenta els timpans– i que el seu gat es va suïcidar. I què passa? Has de deixar de pensar-hi o de parlar-hi o de compartir-hi l'espai un parell d'hores a la setmana? Ni en broma, les renúncies no fan per a tu. Els tatuatges són l'única cosa que t'enduràs a la caixa. Tenir art al cos és com tenir-lo als dits mentre escrius, pintes, arpegies o esculpeixes. I a tu t'han tatuat l'ànima, i això, com a mínim, et fa respirar.