Temps de Flors i el llit de l'Onyar

No li vull pas amargar les festes florals al senyor batlle de Girona, però el riu Onyar, abans de la col·locació dels bonics detalls aquàtics, necessitava una bona neteja. Amb les últimes riuades varen quedar arraconats pilons de grava i sorra que es podien haver retirat o condicionat millor dintre la mateixa llera. Avui encara es poden veure restes de troncs secs i brutícia. Quan diuen que els francesos ens porten 25 anys d'avantatge, hi estic totalment d'acord, només cal fer un tomb per Perpinyà i veure el tractament que s'ha donat al riu Tec al seu pas per dintre la capital. No sé com controlen les riuades, però els jardins treballats dintre el mateix llit són impressionants, així com els voladissos de fusta construïts als laterals per apropar millor la gent al riu, una veritable meravella. Un dia a Bescanó ja li vaig dir al senyor Puigdemont que de nit Girona viu d'esquena al riu: tot l'esplendor que li donen de dia les ja famosíssimes cases de l'Onyar, el perd de nit amb foscor i tristor. Caldria il·luminar els seus ponts com fan totes les capitals europees que tenen un riu interior; avui en dia amb els nous sistemes d'il·luminació LED és molt senzill i econòmic. I parlant de ponts i els 25 anys francesos, jo n'hi voldria afegir 25 més; és una autèntica vergonya que des de Bonmatí fins a Girona no tinguem un sol pas per travessar el riu Ter. Aquí al costat mateix els nostres germans rossellonesos de la Catalunya del Nord en un tram dels mateixos quilòmetres en tenen sis. Potser sí, com diuen ells, l'Àfrica encara comença als Pirineus.