Estrella errant

Li van posar el nom de CFBDSIR2149. No és un nom bonic, però és el seu. El van descobrir els científics des d'un observatori de Hawaii el novembre de 2012. Es tracta d'una estrella errant: un cos celeste de la mida d'un planeta que no gira al voltant de cap estrella ni de cap altre objecte, sinó que vaga per l'espai en solitari, sense seguir cap òrbita, en orfandat absoluta dins del buit del cosmos. Ningú sap d'on ve CFBDSIR2149, ni tampoc cap a on va, però en el seu viatge sense destí va passar molt a tocar del nostre sistema solar i els científics el van poder estudiar a fons. Durant uns dies va ocupar pàgines de diari, va sortir als informatius i se li van dedicar ressenyes en les revistes científiques. Les fotografies de CFBDSIR2149 mostraven un planeta d'un color blau gèlid: una bellesa plena de records i silencis galàctics que viatja impassible per la fredor de l'espai.

Aquell mes de novembre, a Catalunya, Artur Mas havia convocat eleccions amb el dret a decidir com a pregunta clau i s'iniciava allò que vam anomenar procés. No és un nom bonic, però és el seu. Un cop en marxa, el procés s'ha negat a orbitar al voltant d'un o altre líder polític, segueix un rumb que els científics no aconsegueixen predir amb exactitud i que sovint exaspera els seus partidaris, però avança amb l'obstinació dels objectes dotats d'una massa crítica sòlida. Diumenge vinent, després de votar, tot seran de nou anàlisis i discursos partidistes sobre quina és l'òrbita del procés, si gira o torna, si aquesta estratègia o millor l'altra. L'únic segur, però, és que el motor que l'impulsa són voluntats ciutadanes que no s'ajusten a la llei de la gravetat de la política tradicional, en un viatge impassible que els observatoris dels partits només poden observar amb telescopi.

Per a una estrella errant, el pas de CFBDSIR2149 prop de la Terra va ser fugaç. A penes el frec d'un instant, un petó en la immensitat del temps. Els periodistes van deixar de parlar-ne, els científics van publicar les darreres dades i la vida va continuar el seu curs. Han passat dos anys i mig i ningú recorda CFBDSIR2149 ni se sap on para. Deu seguir el seu viatge sense temps, sol en el buit, amb la marca del frec fugaç amb la Terra, i tot allò que va despertar, acompanyant-lo per sempre com una cicatriu de bellesa còsmica.