La vedet

Em crida l'atenció que l'Ada Colau jugui amb el parc immobiliari de Barcelona en un moment en el qual totes les grans ciutats del món competeixen entre elles a través del preu del metre quadrat. Mentre que el valor dels pisos s'enfila en totes les ciutats del món on val la pena viure, les esquerres espanyoles ens tornen a demanar que salvem la humanitat abans de salvar-nos a nosaltres. El preu del sòl urbà s'ha convertit en una de les grans fonts de riquesa en les democràcies avançades, i en la forma més pacífica de contenir la força econòmica d'alguns règims autoritaris. El discurs de la Colau és ideal per intentar evitar que Barcelona esdevingui una ciutat global capaç de dinamitzar el país i de discutir l'hegemonia de Madrid, que sort en té dels diners de Sud-amèrica. Escoltant la Colau ja veus que la ràbia que genera l'especulació farà el mateix servei que va fer la ràbia dels anys trenta contra el catolicisme. No dubto que l'Església es va guanyar l'odi d'alguns sectors a pols, i que el negoci immobiliari té molts elements perversos. Però la croada de la Colau no tan sols no millorarà la vida de la gent, sinó que ajudarà a acabar d'esclavitzar-la. Amb els seus fums de Joana d'Arc, el discurs de la Colau sembla pensat per deixar Barcelona indefensa davant d'una Espanya hipercentralitzada. La retòrica contra el metre quadrat afavoreix Madrid i tots els senyors de la ciutat que ja troben bé que Catalunya hagi de lliurar les seves guerres amb llances i fletxes. La Colau diu que ens vol salvar dels malèfics convergents, però és la solució que l'Upper Diagonal ha ideat per frenar la CUP i ERC, i per mirar de diluir els 400.000 vots que el “sí-sí” va aconseguir a Barcelona. La pinten com la gran oposició a l'alcalde Trias i jo només hi veig la vedet que ens distreu mentre ve el general Mola.