Els anys passen volant

És curiós. En créixer i fer-me gran, trobava els anys llarguíssims. Volia ser home: no pas nen. Passat el portal dels 80, trobo els anys curtíssims. Com que m'he marcat una cota de vida probable i els vaig restant, fa pena el ridícul pilonet dels que queden! Voldria no pensar-hi, però un darrere l'altre surten aniversaris, la hipoteca, la vacuna de la grip, l'IBI, la renda, i d'altres que fan reviure el pas del temps. No fa ni un mes que parlava amb Coralí Cunyat i poc després amb Montse Galí de l'última edició de Temps de Flors i, és clar, de la d'aquest any. En veure'ns és inevitable! Tenim altres temes per parlar, però hi ha prioritats. Una força interna ens diu: “Ja toca!” Hi ha expressions per a la situació: el genèric “Tocat per les flors”, o l'apreciat “Tocat per Girona”. Nosaltres estem tocats a l'uníson per Girona i les flors. Elles dues, tocades també per mil i un temes que pel fet de ser repetits no vol pas dir que siguin fàcils. Han de vigilar la proximitat del perillós tocat de l'ala, a l'aguait de distrets. Amb elles no hi ha por... L'edició d'aquest any, amb la sensació que a Europa en general i a Catalunya en particular la recuperació s'ha iniciat en molts camps de l'economia, si és autèntica, marcarà un canvi qualitatiu en properes exposicions. És sols una apreciació o una realitat? Jo he vist més flor i de més qualitat que últimament. Costa molt avaluar-ho, però s'han sentit opinions. Vostè què opina, senyor bisbe? Situat enlairat en el centre de la qüestió, la seva visió és important. Els penedesencs tenen bon ull amb les vinyes i més. Sortirem d'aquest actual “Temps de tot” i tornarem a la puresa floral de passats “Temps de Flors”? La vista i el bon gust ho agrairien! La naturalesa també!