Homenatges merescuts

En el transcurs del 2004, l'Ajuntament aprovà homenatjar amb el prestigiós guardó Athenea Institucions l'Associació Amics de les Flors, creada després de la mort del cabdill Franco per recollir l'abandonada realització de l'exposició de flors, a Girona a mans fins llavors de la Sección Femenina de FET.

L'Associació fou creada l'hivern del 76 al 77 per David Marca i mitja dotzena de seguidors com a associació cultural independent. Fórem increpats pel fet d'incorporar Maria Cobarsí i decidirem que seguís sense altre protagonisme que el seus coneixements florals. Vaig ser nomenat president de l'associació per unanimitat. La primavera del 77 debutarem a Sant Pere de Galligants, fent-nos càrrec econòmicament i jurídicament de tot. Des del 77 fins al 81, aquests anys inclosos, muntarem amb èxit creixent la mostra.

La Diputació de Girona volgué restaurar el museu i haguérem de cercar un lloc. Restava Sant Domènec, l'ocupació del qual va ser tan difícil, com gran l'èxit aconseguit en el nou destí. Restàrem allí del 1982 al 1990, any en què ens acomiadaren per haver assolit massa èxits. l el 1991 no hi hagué exposició. El 1992, pactàrem amb l'Ajuntament, que n'assumí les finances. Jo, de director, vaig passar a president d'honor. A la Maria, l'oblidaren.

Passaren els anys i el 2004 l'Ajuntament —tal com he dit al principi— proclamà la concessió del guardó Athenea Institucions a l'Associació Amics de les Flors per la seva incansable labor de 28 anys (1977-2004) en pro de les flors, la Girona antiga i la ciutat. En l'article de diumenge passat explicà prou bé l'actuació de l'associació i la meva en particular. No ho repetiré. El dia de l'entrega dels guardons, acudí satisfet i orgullós, pel reconeixement de l'associació. Amb sorpresa veié que la lectura del panegíric no tenia res a veure amb l'associació: era la història de l'exposició a través de la Maria. Però el cas és que en arribar l'any 1977, m'ignoraren, a mi i a la meva gent. Si el guardó era concedit a una entitat, perquè en parlaven quan no existia i, en aparèixer, ho feien d'algú que no tingué cap protagonisme des del 1976?

Menystingut públicament, sortí de la sala d'actes abans d'acabar i em dirigí a la Devesa propera al Ter, on es respira pau i la naturalesa no puteja. No vaig sopar. Ni dormir. Algun comentari arribà a les altures, que poc després em “distingiren” amb una litografia de l'escultor Fita —em pregunto què hi tenia ha veure l'amic Fita en l'assumpte—, dedicada de manera manuscrita per l'Ajuntament amb text i dades errònies. Una burla cruel amb quin motiu?

Pilar Primo de Rivera diuen que el dia de l'homenatge colpejà la llosa pètria de la seva tomba i va dir: “Quiero salir! Dejadme ir! Quiero ir a Jirona!” Sols hi hauria faltat ella per arrodonir-ho! No estic segur d'haver fet bé publicant aquesta odiosa història onze anys després. Però, un no és de granit!