Batlle no, alcalde sí

A qui representen els regidors i els alcaldes? De qui són la veu? Disculparà el lector que comenci amb preguntes de resposta tan òbvia i que, aquests dies de campanya electoral, ja ens responen un i altre cop els mateixos candidats a ocupar els càrrecs: ens representen a nosaltres, és clar, als ciutadans del seu municipi. Però la realitat ens ensenya que en algunes ocasions els alcaldes i regidors executen molt sovint ordres i instruccions que “vénen de dalt”. Sovint han d'assumir i posar en pràctica decisions que no responen a la voluntat dels veïns i, en algunes ocasions, fins i tot la contradiuen. Enmig del procés de renovació dels ajuntaments ha arribat la resolució de la Junta Electoral Central que obliga a retirar l'estelada de determinats edificis. És un exemple més que la resposta a la pregunta inicial no era tan clara. Els historiadors han explicat com s'han configurat les nostres institucions de govern local i ens ajuden a entendre quin és avui el seu paper. Inicialment, en època medieval, les viles i pobles eren governats pels batlles, que no representaven pas els veïns sinó els senyors que tenien el domini del lloc. Els batlles procuraven sobretot per les rendes dels seus amos, feien de policia i podien jutjar i castigar. A poc a poc els habitants dels llocs van anar obtenint del senyor els privilegis que els autoritzaven a poder-se reunir, prendre decisions i escollir representants, primerament tot sota el control del batlle però cada cop de forma més autònoma. Per sota del batlle es va anar consolidant el paper dels consellers, jurats o paers, representants, aquests sí, dels vilatans. Privilegi era el nom del document que signava el senyor per donar permís de tenir representants. Antigament era un privilegi i avui és un dret. Els ajuntaments actuals són el resultat d'aquesta evolució, de manera que les lleis atribueixen als alcaldes i als plens dels ajuntaments exclusivament funcions de representació dels interessos de la comunitat. Avui els alcaldes no han de fer de batlles dels d'abans, sinó únicament (no és poca cosa) de representants dels veïns: d'aquí la grandesa de la seva funció. Lògicament han de respectar les lleis i els drets de les persones, com tothom, però quan se'ls obliga a actuar de manera contrària a la voluntat, als interessos o als desitjos dels seus representats, es desvirtua i s'ataca directament l'essència de la seva funció, la seva legitimitat. Ordres que semblen d'altres temps volen que els alcaldes siguin batlles.