A cremallengües
Els viatges oceànics de la paraula ‘canac'
Joan-Lluís Lluís / [email protected]
Si algun dia Nova Caledònia esdevé independent, s'anomenarà Kanaky, pel nom del seus primers habitants, els canacs. Aquest nom ve de l'hawaià kanaka maoli, que significa natiu d'Hawaii. Ja que hi ha vuit mil quilòmetres d'aigua entre Hawaii i Kanaky s'ha de concloure que, com sovint, tot ve de malentesos i generalitzacions. Al segle XVIII primer els anglesos i tot seguit els francesos van anomenar canac qualsevol nadiu de la immensa Oceània però de mica en mica aquesta paraula va quedar reduïda a Nova Caledònia. Amb un deix evidentíssim de menyspreu. El canac (canaque, en francès) era el salvatge, el no ben bé humà –en dues ocasions, a Les set boles de cristall i Objectiu: Lluna, el capità Haddock amolla: “Colla de canacs!” com a insult–. A partir dels anys setanta, els canacs van començar a operar una reinjecció d'autoestima col·lectiva, amb la reapropiació del nom col·lectiu, escrit kanak per apropar-lo a les regles d'ortografia comunes de les llengües canaques. Avui, a Kanaky, la grafia canaque pràcticament ha desaparegut i l'únic tema de discussió és si, en francès, l'adjectiu kanak ha de mantenir-se invariable en gènere i nombre tal com ho defensa la majoria d'intel·lectuals canacs o si ha de concordar amb el nom –“les musiques kanak o les musiques kanakes”.
Aquesta paraula, però, des d'Hawaii també va viatjar fins a Alemanya. En l'argot dels mariners alemanys dels temps del vaixells de vela, kanakermann designava un mariner polinesi, més aviat amb una connotació positiva. A partir de mitjans del segle XX, però, aquesta paraula, reduïda a kanake, va començar a designar els immigrants arribats a Alemanya, i en primer lloc els turcs, amb una clara intenció denigrant. En els darrers anys aquest mot ja no s'utilitza tant, si bé alguns alemanys d'origen turc la reivindiquen com a terme d'autoafirmació. Així, per exemple, el terme Kanak Sprak –parlar canac– per anomenar les particularitats lingüístiques dels alemanys d'origen turc sembla assumit per aquestes mateixos parlants. Els quals han generat una certa producció cultural pròpia –Kannak Attack, per exemple, és un film alemany del 2000 de Lars Becker, que tracta de tensions entre delinqüents d'origen turc a Kiel.
Així doncs, pot haver-hi identitats molt distintes que acaben quallant al voltant de noms d'entrada improbables. I no cal deixar de banda que a França, a mitjans de segle XX, va existir el verb se canaquiser –canaquitzar-se–, utilitzat de manera pejorativa per designar europeus, sobretot de professió intel·lectual, que acabaven adoptant costums, punts de vista o opcions polítiques de pobles de les colònies franceses amb els quals residien o que estudiaven.
Queda per veure, doncs, si algun dia un país anomenat Kanaky farà part de les Nacions Unides com a membre de ple dret. L'Acord de Nouméa, signat el 1998 entre independentistes canacs i govern francès, preveu que sigui organitzat un referèndum sobre la independència abans del desembre de 2018. L'actual majoria política al Congrés de Nova Caledònia és oposada a la independència i alguns dels seus membres intenten trobar escletxes legals per ajornar el referèndum indefinidament. Ara per ara, sembla que la majoria de la població rebutjaria la independència, però aquesta possibilitat no tranquil·litza gaire els unionistes: l'Acord de Nouméa preveu que mentre un terç del Congrés de Nova Caledònia ho demani per vot, s'hauran d'organitzar fins a tres referèndums successius sobre la mateixa qüestió. Tres possibilitats de donar una dignitat definitiva al mot kanak.
S