Medicina a la UdG

Quan ahir vaig llegir en aquest diari que tots els graduats de la primera promoció de medicina de la UdG han aprovat el MIR per accedir a l'especialitat, per no sé quin motiu vaig recordar quan fa sis anys vaig anar a la facultat a fer donació del meu cos a la ciència. Ara tampoc no recordo com, però suposo que em va caure a les mans un fullet sobre aquest servei, si és que se'n pot dir així, que explicava que fer donació del cos per a la docència i la investigació ha de ser considerat “una contribució vital al desenvolupament de la ciència mèdica”. De fet, no calia que em convencessin, o sigui que poc després ja era davant una noia que m'explicava què havia de fer per ser donant. Érem als barracons de la facultat, al campus de Montilivi, i tot semblava molt d'estar per casa, suposo que perquè tot era molt recent. Fins al punt que va anar d'un pèl que, tot buscant el servei de donació de cossos, no entrés a una sala de dissecció on hauria pogut veure com acabarà el meu cos si és que d'aquí a un temps, espero que molt de temps, acabo a les mans dels estudiants de medicina. No m'he donat de baixa i de moment no tinc intenció de fer-ho si el meu cos pot servir per a alguna cosa i pot contribuir a fer que els estudiants de medicina de la UdG continuïn amb els bons resultats de la primera promoció. Sempre he pensat que els pioners no ho tenen mai fàcil, i en el cas de la Facultat de Medicina el seu primer degà, Ramon Brugada, encara recordava dijous les crítiques que va haver d'aguantar. Però el cas és que, pel que s'ha vist, el sistema que va implantar ha donat molt bons resultats. Un sistema que en aquell moment era gairebé únic a Catalunya i l'Estat i que està basat en l'aprenentatge a partir de problemes. Per tant, no tanta classe magistral i material obsolet i més realitat. O sigui, coneixement, per descomptat, però també més aposta pel treball en equip, habilitat de comunicació, capacitat per resoldre problemes, interacció amb pacients i familiars... Potser alguns ho han qüestionat, però quan per culpa de l'edat et veus obligada a fer ús dels serveis sanitaris t'adones que sí, que és important que el metge sigui bo, o que com a mínim a tu t'ho sembli. Però també t'adones que és tant o més important que també tingui altres qualitats, com per exemple que sigui comunicatiu, que sàpiga explicar-se, que sigui respectuós i que sàpiga tractar el pacient.