Dues voltes

Entre Colaus i procés, les eleccions de diumenge han deixat aparcat un debat que algun dia s'hauria d'abordar. Què fer per garantir la governabilitat d'institucions electoralment ingovernables. A Sabadell, entre la formació més votada (PSC) i la sisena (C's) hi ha dos mil vots de diferència (enmig hi ha Iniciativa, ERC, la CUP i CiU). Això ha deixat un repartiment de regidors en què, vist sobre una circumferència, el consistori s'assembla a una fitxa del Trivial Pursuit amb els seus formatgets de colors. A Andalusia fa dos mesos que Susana Díaz no pot formar govern perquè va mal guanyar les eleccions, és a dir, victòria inapel·lable a les urnes però sense majoria absoluta ni tampoc majoria alternativa. Ara que s'està debatent a Catalunya com fer una nova llei electoral, potser caldria plantejar si fóra convenient implantar el sistema de les dues voltes. És el que s'utilitza, per exemple, a una de les democràcies més antigues del món: França. Un mètode que, explicat pel broc gros, garanteix la pluralitat en la primera volta i la governabilitat en la segona. Els dos partits més votats en la primera elecció es disputen l'alcaldia (o la presidència) una setmana després: qui guanya, s'emporta el govern. Si algú obté més del 50% en la primera volta ja no cal fer la segona. No sé si aquest és el millor sistema del món, però tinc la sospita que perfecciona l'actual: resol equacions impossibles i a sobre li dóna legitimitat democràtica. I tot en una setmana. Qui ha de ser alcalde a Badalona, el candidat més votat o la suma de tots els que no el volen? Molt senzill: diumenge vinent que concorrin Albiol del PP i Sabater de Badalona en Comú. I que Badalona esculli. I la resta de partits, que recomanin a qui donar suport bo i sabent que tenen garantits els regidors obtinguts en la primera votació. La saviesa popular ja fa temps que té verbalitzada la necessitat de pensar-se bé les coses: dóna-li dues voltes.